Visita a la EDAR de Granollers

[texte i fotos: Josep Muñiz]

Membres del GOT vam visitar ahir dissabte, la depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Granollers.

Una visita guiada molt interessant, en la que hem pogut comprovar, el gran esforç i cost energètic que suposa el procés de depuració. Un motiu més per mentalitzar-nos sobre la necessitat d’un ús curós i racional de l’aigua.

Inaugurada el 1992, l’estació tracta les aigües que aboquen Granollers, Canovelles i Les Franqueses del Vallès, el que suposa un volum d’aigua a processar, d’uns 22.000 metres cúbics diaris.

Un dels decantadors primaris

L’aigua a tractar, rep primer un tractament físic per després sotmetre’s a un de biològic. Els passos són els següents:

Pou de gruixuts: l’aigua entra a través del col·lector, a un pou on es retiren els objectes grossos que hi puguin entrar (fustes, troncs, animals morts, etc)

Cargols d’Arquimedes: agafen l’aigua del pou, deixant els objectes flotants, i la pugen a un nivell superior.

Filtres de reixa: fan una tercera “criba”, on es retenen els sòlids més petits.

Tancs dessorradors-desgreixadors: es retiren elements flotants i greixos que suren, i al mateix temps, les sorres que precipiten al fons.

Decantadors primaris: enormes tancs on acaba de precipitar el fang que porta l’aigua, i on també es retiren tots els flotants que resten.

Reactors biològics: on entra l’aigua decantada, de la qual s’eliminarà la càrrega orgànica i el nitrogen amoniacal que porta, amb l’ajut de bacteris. Consten d’un compartiment anòxic, sense aireació, on es degraden els nitrats lliberant nitrogen a l’atmosfera, i d’uns compartiments aeròbics, airejats mitjançant l’aportació d’aire des d’uns compressors, on s’oxida el nitrogen amoniacal convertint-lo en nitrats i nitrits. 

Vista del reactor biològic treballant a ple rendiment

Decantadors finals: similars als primaris, s'hi retiren fangs i flotants provinents del procés anterior.

Tercer tractament: l’aigua decantada, finalment s’aboca al riu Congost, però una part s’envia a la bassa de Can Cabanyes, on rep aquest tercer tractament, que consisteix en una depuració natural, on l’aigua resta un temps en una llacuna d’afinament, en la que s’ha plantat boga i canyís, espècies que ajuden a la degradació de la restant càrrega biològica que encara porta l’aigua. Un nano-filtratge posterior, i afegit d’hipoclorit sòdic, preparen l’aigua per passar-la a una xarxa d’aigua “regenerada”, que es fa sevir per al reg de jardins, parcs i horts urbans.

Bescanviadors de calor a l'entada dels digestors

Per altra banda, tots els fangs provinents dels processos de depuració, són tractats de la següent manera i en aquest ordre:

Tanc de mescla: on es condueixen tots els fangs a tractar, i es barregen.

Tancs espessidors: on els fangs són espessats, retirant l’excés d’aigua.

Tancs digestors anaeròbics: on s’estabilitzen els fangs, perdent la seva putrescibilitat i males olors. Els fangs resten aquí durant un mes, a una temperatura d’uns 37ºC. En aquest procés es genera biogàs, que s’utilitza a les calderes que escalfen el fang dels digestors, i també per generar electricitat a través d’un grup electrogen. Aquesta energia generada, representa aproximadament un 40% de l'energia consumida a tota la planta.

Centrífugues: on els fangs són parcialment deshidratats, per tal de poder estalviar energia en el pas següent.

Planta d’assecatge tèrmic: on els fangs són deshidratats quasi del tot i convertits en un granulat, que es porta a un abocador controlat.

Finalment, des del GOT, volem agraïr al Manel Isnard, les seves detallades explicacions sobre el funcionament de la depuradora i totes les facilitats que ens ha donat per poder visitar totes les instal·lacions.