L'ESTRAMONI

Datura stramonium L.

CAT  Estramoni, figuera de l’infern, herba talpera, herba pudent.

ESP  Estamonio, higuera loca, higuera del infierno.

ENG  Stramonium, thorn apple, devil’s trumpet, Jimson weed (USA)

FRA  Stramoine, herbe du diable, trompette des anges.

ITA    Stramonio, erba del diavolo, erba delle streghe.

Familia: solanàcies (solanaceae)

Descripció:  Planta herbàcia anual, robusta i ramificada pot arribar a atènyer des de 30cm fins a més d’un metre d’alçada. En alguns cassos excepcionals, si les condicions li són propicies, pot arribar a sobrepassar els 2 metres, com és el cas del singular exemplar de les fotografies que té una alçada d’uns 2,4 metres. Les fulles son grans, amples i dentades amb una olor peculiar al trencar-les. Fructifica a l’estiu, amb uns fruits semblants a una nou recoberta d’espines, l’interior dels quals es troben dividits en quatre cavitats que contenen unes llavors negres i amb forma de ronyó.

 

Flors: grosses, blanques, de forma atrompetada i lleugerament perfumades, que apareixen a l’estiu i començament de tardor. 

Hàbitat i ecologia: Tot i tenir el seu origen a Amèrica o a l’India (els investigadors no es posen d’acord), es troba naturalitzada des de fa alguns segles a molts indrets d’Europa i l’àrea mediterrània. Apareix en vores de camps i rius, llocs on la terra ha estat remoguda, i llocs rics en nutrients com en les piles de fems.

Propietats: Tota la planta és molt tòxica, especialment les llavors. Conté diversos alcaloides amb potents efectes neurotòxics. Dosis de a partir de 5gr de la planta, poden resultar letals. S’ha fet servir sota prescripció mèdica, com a sedant, antiasmàtic, i en ús tòpic, per combatre hemorroides i dolors reumàtics. En la actualitat el seu ús medicinal ha anat minvant. 

Etimologia: El terme Datura deriva del mot "d'hustura" del sànscrit i "dhât" de l'hindú, que designava les plantes utilitzades per les bandes de lladres i assassins del país (els thuggi) per a enverinar a la població. També, trobem la paraula "tatôtah" que prové de l'àrab, l’arrel de la qual, «tat». significa punxar, en al·lusió al fruit espinós. El terme stramonium té origen incert, alguns autors creuen que deriva del grec i que significa "poma boja" fent referència a les connotacions de bruixeria que se li van atorgar durant l'edat mitjana a causa de les seves propietats narcòtiques. Altres autors creuen que prové de la paraula “estremonia”, una deformació d’astronomia i astrologia, terme aquest relacionat amb la màgia i la bruixeria.

Cultiu: Per reproduir-la es pot fer fàcilment a través de les llavors, deixant-les una nit en remull i sembrant-les al dia següent. Li agraden els llocs assolellats i els terres fèrtils i solts. Si es vol conrear, s’ha de regar sovint a l’estiu. Els adobs nitrogenats fan augmentar la producció de fulles.

L'estramoni en el centre d'atenció mediàtic

Per ultim, hem de dir que després de la difusió i mala premsa que ha tingut aquesta planta en alguns mitjans de comunicació, arran de la mort d’uns joves que van ingerir algun preparat al·lucinogen d’aquesta, s’ha creat un alarmisme creiem, exagerat, i que ha portat a algun consistori a retirar tots els exemplars silvestres. Creiem que el que pertoca es educar, difondre el coneixement i respecte pel nostre entorn, i l’advertiment dels riscos existents en moltes espècies vegetals que podem trobar al nostre voltant. Totes les espècies tenen una funció determinada, i totes formen part d’una cadena, que si es va trencant, a base d’una activitat humana irresponsable, després resulta irreparable, amb conseqüències nefastes per a l’entorn, i per tant també per a les persones, encara que a vegades tot això no resulti d’entrada evident i sigui de difícil valoració. Seria una llàstima adonar-nos que ho estem fent malament quan sigui ja massa tard.

Article i fotos: J. Muñiz