dissabte, 22 d’octubre de 2011

                          LES NYÀMERES                         
Helianthus tuberosus L.
Detall de les flors (foto: Núria Muntades)



CAT: Nyàmera, patata de canya, pataca, patarota, batata de la noguera.
ESP: Aguaturma, turma de agua, pataca, patata de caña, castaña de tierra, tupinambo, marenquera, alcachofa de Jerusalén.
ENG: Jerusalem artichoke, topinanbour, Canada potato, Sunchoke (USA), Woodland sunflower (USA).
FRA: Artichaut de Jérusalem, Artichaut de terre, Artichaut du Canada, Hélianthe tubéreux, Poire de terre, Soleil vivace, Topinambour.
ITA: Topinambur, girasole del canada, tartufo di canna, carciofo di gerusalemme.
Familia : Asteràcies (Asteraceae) (abans anomenades compostes)
Descripció: Planta herbàcia vivaç de la família del girasol, de tiges llargues i rectes que arriben en alguns cassos a sobrepassar els 2 metres d’altura. Les fulles són simples, ovalades i dentades, de tacte aspre i color verd fosc. Les arrels son tuberoses i en elles hi trobem els tubercles que són els òrgans on s’hi acumulen les substàncies de reserva de la planta.
Hàbitat i ecologia: És una planta originària d’Amèrica del nord, i que va ser introduïda a Europa cap al 1600. S’ha naturalitzat a les nostres contrades, prop de rierols, en terres fèrtils, argiloses i calcàries. Li agrada estar a ple sol, encara que també tolera quelcom d’ombra.
Flors: Són més petites que les del girasol, s’agrupen en ramets a la part superior de la planta, i  tenen un color groc brillant. La floració comença cap al mes de juliol i es prolonga durant tota la tardor.  
Propietats: Els tubercles i les flors són comestibles. La pataca (patacas o aguaturmas en castellà) és el nom del tubercle comestible d’aquesta planta, que té un aspecte similar al de la patata però de forma més irregular, i que presenta una coloració que va de groc a vermellós. La pataca és un aliment de molta qualitat tant des del punt de vista nutricional com organolèptic. Té una textura més farinosa que la patata i un gust un punt més dolcenc, similar al de la carxofa.
Conté inulina, un glúcid (hidrat de carboni), que ajuda a controlar els nivells de colesterol, té pocs efectes sobre la glucèmia i millora el restrenyiment. Quant a minerals, és una bona font de potassi, necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, i de fòsfor, important en la formació dels ossos i dents.
Nyàmeres al riu Tenes, al seu pas per Lliçà d'Amunt (foto: Nuria Muntades. Set. 2011)
Cultiu: Tradicionalment el seu cultiu s’ha destinat més al consum animal i les persones només l’han consumit en èpoques de carestia. És una planta resistent, i d’alta productivitat. La collita s’ha de fer ben entrada la tardor, quan les bataques són més grans, i per obtenir-les, només caldrà estirar de la tija, posant-les al descobert. Un cop collides, n’apartem alguna per al consum més immediat, i la resta les podem congelar i així tenir-ne per tot l’any. La planta es pot reproduir fàcilment a partir de trossos del tubercle, que es sembren a la primavera.
Industrialment, de la planta se n'obté inulina i etanol per el·laborar biocombustibles. Es considera un cultiu “energètic”, degut al seu potencial per a produir etanol, ja que a partir de 50 tones de tubercles, se'n poden obtenir 4500 litres. El rendiment del cultiu varia, de 30 a 70 tones de tubercles per hectàrea. 

Usos culinaris: Les pataques es poden consumir crues, fregides, cuites al vapor, bullides, en forma de puré i escalivades al forn. Cal rentar i raspallar les pataques molt bé sota l’aixeta, però no pelar-les, doncs la pell és molt fina. Les flors seques aporten color groc brillant a arrossos i pastes. Són difícils de trobar en els nostres mercats, però, no les agafeu del riu si no esteu segurs que són aigües netes. A la foto superior podeu apreciar-les.
Informació facilitada per: Nuria Muntades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada