GOT Botànica

2011-12-20T20:24:00.002+01:00

Convidem per parlar de la crisi, al professor Arcadi Oliveres

El passat 15 de Desembre, i organitzat pel GOT, va tenir lloc a la biblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana, una xerrada sobre la crisi, en la que vàrem convidar al prestigiós professor Arcadi Oliveres.

Doctorat en ciències econòmiques, Arcadi Oliveres és professor titular del departament d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, és president de Justícia i Pau, i autor de diversos llibres, expert en economia, relacions nord-sud i deute extern, col·labora habitualment en diferents moviments socials i cristians, així com en diverses publicacions solidàries, i participa també en nombroses taules rodones i conferències sobre la crisi, les relacions nord-sud i el desarmament.

El professor, en un discurs clar i contundent, va parlar sobre la dimensió de l’actual crisi, els seus antecedents, els seus responsables, el paper de la banca i els mercats especulatius, la connexió entre la política i el món financer, i la inoperativitat dels governs front al problema.

Va fer esment de la necessitat d’un canvi de rumb radical en el model econòmic i social, apostant pel decreixement, el control de la corrupció i el frau, i l’aplicació d’una taxa a les transaccions financeres.

La dimensió de la crisi, -va explicar- no és tan sols financera i econòmica, sinó també social, de valors, i ambiental, i finalment va dir que nosaltres a títol individual, també podem fer–hi molt per ajudar que aquest canvi de model sigui una realitat, i va posar com a exemple, confiar els estalvis a la banca ètica.

Des del GOT volem agrair sincerament la seva presència i les seves paraules, i donar les gràcies a tots els assistents, més de dues-centes persones, que van omplir totalment la sala de conferències. texte: Josep Muñiz / foto: Abul Fazil

2011-12-03T20:24:00.001+01:00

TARDOR AL MONTSENY

Texte i fotos: J. Muñiz

La tardor és una època de l'any, en la que es pot disfrutar dels diferents paisatges que ens ofereix el massís del Montseny, amb les diferents tonalitats ocres de les fulles dels arbres, que donen un encant especial als magnífics boscos d'aquest indret. En les fagedes, podem veure l'alfombra de fulles caigudes, que dona una coloració i un encant especial a aquest tipus de bosc. Aquests dies, després de les intenses plujes caigudes darrerament, hom pot disfrutar d'uns rierols, torrents i fonts, rebossants d'aigua, tal com podeu veure a la foto inferior, que correspòn a la font dels mosquits, on surt un bon "canyo" d'aigua fresca.

El Parc Natural del Montseny compta amb 1300 espècies de flora citades, incloent-hi arbres, arbusts, herbes i flors. Al massís hi trobem representats gairebé tots els tipus de bosc de Catalunya: boscos de ribera (verns, pollancres, salzes, freixes, àlbers…), boscos caducifolis (faigs, avellaners, roures, alzines, castanyers, oms, nogueres, lledoners…), pinedes (pi roig, pi pinyer, pi blanc, pinassa…) i avetoses (avets, ginebró, teix…). En total podem trobar-hi 43 espècies d’arbres diferents.

Esperem que la mentalitat de la societat vagi canviant, i es prengui més consciència de la necessitat de conservar aquest fabulós patrimoni que tenim.

2011-10-22T23:33:00.006+02:00

LES NYÀMERES

Helianthus tuberosus L.


Detall de les flors (foto: Núria Muntades)

CAT: Nyàmera, patata de canya, pataca, patarota, batata de la noguera.

ESP: Aguaturma, turma de agua, pataca, patata de caña, castaña de tierra, tupinambo, marenquera, alcachofa de Jerusalén.

ENG: Jerusalem artichoke, topinanbour, Canada potato, Sunchoke (USA), Woodland sunflower (USA).

FRA: Artichaut de Jérusalem, Artichaut de terre, Artichaut du Canada, Hélianthe tubéreux, Poire de terre, Soleil vivace, Topinambour.

ITA: Topinambur, girasole del canada, tartufo di canna, carciofo di gerusalemme.

Familia : Asteràcies (Asteraceae) (abans anomenades compostes)

Descripció: Planta herbàcia vivaç de la família del girasol, de tiges llargues i rectes que arriben en alguns cassos a sobrepassar els 2 metres d’altura. Les fulles són simples, ovalades i dentades, de tacte aspre i color verd fosc. Les arrels son tuberoses i en elles hi trobem els tubercles que són els òrgans on s’hi acumulen les substàncies de reserva de la planta.

Hàbitat i ecologia: És una planta originària d’Amèrica del nord, i que va ser introduïda a Europa cap al 1600. S’ha naturalitzat a les nostres contrades, prop de rierols, en terres fèrtils, argiloses i calcàries. Li agrada estar a ple sol, encara que també tolera quelcom d’ombra.

Flors: Són més petites que les del girasol, s’agrupen en ramets a la part superior de la planta, i tenen un color groc brillant. La floració comença cap al mes de juliol i es prolonga durant tota la tardor.

Propietats: Els tubercles i les flors són comestibles. La pataca (patacas o aguaturmas en castellà) és el nom del tubercle comestible d’aquesta planta, que té un aspecte similar al de la patata però de forma més irregular, i que presenta una coloració que va de groc a vermellós. La pataca és un aliment de molta qualitat tant des del punt de vista nutricional com organolèptic. Té una textura més farinosa que la patata i un gust un punt més dolcenc, similar al de la carxofa.

Conté inulina, un glúcid (hidrat de carboni), que ajuda a controlar els nivells de colesterol, té pocs efectes sobre la glucèmia i millora el restrenyiment. Quant a minerals, és una bona font de potassi, necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, i de fòsfor, important en la formació dels ossos i dents.

Nyàmeres al riu Tenes, al seu pas per Lliçà d'Amunt (foto: Nuria Muntades. Set. 2011)

Cultiu: Tradicionalment el seu cultiu s’ha destinat més al consum animal i les persones només l’han consumit en èpoques de carestia. És una planta resistent, i d’alta productivitat. La collita s’ha de fer ben entrada la tardor, quan les bataques són més grans, i per obtenir-les, només caldrà estirar de la tija, posant-les al descobert. Un cop collides, n’apartem alguna per al consum més immediat, i la resta les podem congelar i així tenir-ne per tot l’any. La planta es pot reproduir fàcilment a partir de trossos del tubercle, que es sembren a la primavera.

Industrialment, de la planta se n'obté inulina i etanol per el·laborar biocombustibles. Es considera un cultiu “energètic”, degut al seu potencial per a produir etanol, ja que a partir de 50 tones de tubercles, se'n poden obtenir 4500 litres. El rendiment del cultiu varia, de 30 a 70 tones de tubercles per hectàrea.

Usos culinaris: Les pataques es poden consumir crues, fregides, cuites al vapor, bullides, en forma de puré i escalivades al forn. Cal rentar i raspallar les pataques molt bé sota l’aixeta, però no pelar-les, doncs la pell és molt fina. Les flors seques aporten color groc brillant a arrossos i pastes. Són difícils de trobar en els nostres mercats, però, no les agafeu del riu si no esteu segurs que són aigües netes. A la foto superior podeu apreciar-les.

Informació facilitada per: Nuria Muntades.

2011-10-11T23:29:00.001+02:00

2011 ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS

El 20 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. Aquesta celebració resultarà útil per prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promourà l’acció internacional a favor de l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d’ells.

Entre les activitats commemoratives de l’Any Internacional dels Boscos figura l’intercanvi de coneixements sobre estratègies pràctiques que afavoreixin l’ordenació forestal sostenible i el retrocés de la desforestació i la degradació dels boscos.

Per a més informació, podeu consultar la següent pàgina de Nacions Unides: http://www.un.org/en/events/iyof2011

Dins d'aquest context, la biblioteca de Ca l'Oliveres de Lliçà d'Amunt, dedica el mes d'Octubre a aquesta temàtica, mitjançant una exposició de documents i llibres sobre el tema, i amb un programa d'activitats relacionades.

Una de les activitats destacades, és la xerrada sobre els bolets, a càrrec del micòleg Ramón Pascual, autor de la Guia dels bolets dels Països Catalans. Tindrà lloc a la biblioteca, el 25 d'octubre a les 19h

Més informació a: www.llicamunt.cat

2011-10-08T11:23:00.000+02:00

I FIRA DEL LLAMINER

A VILANOVA DEL VALLÈS

T’agraden les llaminadures?? VINE els propers dies 8 i 9 d’octubre. VILANOVA DEL VALLÈS es converteix en el poble més dolç de la comarca.

VINE I TASTA, els plats que ens han preparat els restaurants de la zona, on hi trobaràs sorprenents combinacions de dolç i salat, la selecció de pastissos, pastes i pa acabats de fer.

VINE I MIRA, les parades d’artesans alimentaris vinguts d’arreu de Catalunya, les delicades peces que exposen els brocanters.

VINE I OLORA, l’aroma dels vins escollits per a l’ocasió, dels cafès i tes més selectes, dels còctels més originals.

VINE I TOCA, els productes dels nostres tallers de xocolata, de galetes, d’espelmes.

VINE I SENT, les actuacions en directe que es faran durant tot el cap de setmana al nostre escenari.

T’esperem a la fira dels 5 sentits.

VINE A VILANOVA DEL VALLÈS, VINE, et LLEPAràs els dits.

Tallers de: Xocolata, Cuina terapèutica, Espelmes, Piruletes, Galetes, Pa, Neules, Fang, etc.
Cates de vi i xocolata.
Parades Llamineres d’Alimentació, d’Artesania i Brocanters.
Activitats per a tota la família, Jocs, Atraccions, Actuacions, intercanvi de cromos i molt més.

RECINTE FIRA:

Pista Poliesportiva Coberta C/ Camí de la Casa Alta, s/n

HORARI FIRA:

Dissabte dia 8/10 de 10,00 a 22,00 h.

Diumenge dia 9/10 de 10,00 a 20,00 h.

2011-09-13T10:18:00.001+02:00

7a Fira de la carabassa de St. Feliu de Codines

24 i 25 de setembre de 2011

A Sant Feliu de Codines, l'últim diumenge de setembre, la Colla de Boletaires, Els Boines Negres, organitzen aquesta fira singular que fa homenatge a aquest fruït, protagonista de taules i menjadors de la Catalunya rural i que avui en dia ha arribat fins a ciutats i poblacions més urbanes. En aquesta fira el visitant podrà degustar, comprar i gaudir de les exposicions de carbasses i d'escultures fetes amb aquest fruit. També hi haurà parades d'artesans, degustació de plats, etc.

Més informació a: www.festacatalunya.cat

2011-09-11T13:38:00.006+02:00

L'ESTRAMONI

Datura stramonium L.

CAT Estramoni, figuera de l’infern, herba talpera, herba pudent.

ESP Estamonio, higuera loca, higuera del infierno.

ENG Stramonium, thorn apple, devil’s trumpet, Jimson weed (USA)

FRA Stramoine, herbe du diable, trompette des anges.

ITA Stramonio, erba del diavolo, erba delle streghe.

Familia: solanàcies (solanaceae)

Descripció: Planta herbàcia anual, robusta i ramificada pot arribar a atènyer des de 30cm fins a més d’un metre d’alçada. En alguns cassos excepcionals, si les condicions li són propicies, pot arribar a sobrepassar els 2 metres, com és el cas del singular exemplar de les fotografies que té una alçada d’uns 2,4 metres. Les fulles son grans, amples i dentades amb una olor peculiar al trencar-les. Fructifica a l’estiu, amb uns fruits semblants a una nou recoberta d’espines, l’interior dels quals es troben dividits en quatre cavitats que contenen unes llavors negres i amb forma de ronyó.

Flors: grosses, blanques, de forma atrompetada i lleugerament perfumades, que apareixen a l’estiu i començament de tardor.

Hàbitat i ecologia: Tot i tenir el seu origen a Amèrica o a l’India (els investigadors no es posen d’acord), es troba naturalitzada des de fa alguns segles a molts indrets d’Europa i l’àrea mediterrània. Apareix en vores de camps i rius, llocs on la terra ha estat remoguda, i llocs rics en nutrients com en les piles de fems.

Propietats: Tota la planta és molt tòxica, especialment les llavors. Conté diversos alcaloides amb potents efectes neurotòxics. Dosis de a partir de 5gr de la planta, poden resultar letals. S’ha fet servir sota prescripció mèdica, com a sedant, antiasmàtic, i en ús tòpic, per combatre hemorroides i dolors reumàtics. En la actualitat el seu ús medicinal ha anat minvant.

Etimologia: El terme Datura deriva del mot "d'hustura" del sànscrit i "dhât" de l'hindú, que designava les plantes utilitzades per les bandes de lladres i assassins del país (els thuggi) per a enverinar a la població. També, trobem la paraula "tatôtah" que prové de l'àrab, l’arrel de la qual, «tat». significa punxar, en al·lusió al fruit espinós. El terme stramonium té origen incert, alguns autors creuen que deriva del grec i que significa "poma boja" fent referència a les connotacions de bruixeria que se li van atorgar durant l'edat mitjana a causa de les seves propietats narcòtiques. Altres autors creuen que prové de la paraula “estremonia”, una deformació d’astronomia i astrologia, terme aquest relacionat amb la màgia i la bruixeria.

Cultiu: Per reproduir-la es pot fer fàcilment a través de les llavors, deixant-les una nit en remull i sembrant-les al dia següent. Li agraden els llocs assolellats i els terres fèrtils i solts. Si es vol conrear, s’ha de regar sovint a l’estiu. Els adobs nitrogenats fan augmentar la producció de fulles.

L'estramoni en el centre d'atenció mediàtic

Per ultim, hem de dir que després de la difusió i mala premsa que ha tingut aquesta planta en alguns mitjans de comunicació, arran de la mort d’uns joves que van ingerir algun preparat al·lucinogen d’aquesta, s’ha creat un alarmisme creiem, exagerat, i que ha portat a algun consistori a retirar tots els exemplars silvestres. Creiem que el que pertoca es educar, difondre el coneixement i respecte pel nostre entorn, i l’advertiment dels riscos existents en moltes espècies vegetals que podem trobar al nostre voltant. Totes les espècies tenen una funció determinada, i totes formen part d’una cadena, que si es va trencant, a base d’una activitat humana irresponsable, després resulta irreparable, amb conseqüències nefastes per a l’entorn, i per tant també per a les persones, encara que a vegades tot això no resulti d’entrada evident i sigui de difícil valoració. Seria una llàstima adonar-nos que ho estem fent malament quan sigui ja massa tard.

Article i fotos: J. Muñiz

2011-09-08T23:25:00.001+02:00

II FIRA DEL TOMÀQUET DEL VALLÈS

Sota el lema “al setembre el tomàquet té olor i té gust”, Santa Eulàlia de Ronçana acollirà, per segon any consecutiu, la Fira del Tomàquet del Vallès on es presentaran les varietats antigues de tomàquets de les comarques vallesanes.

Per a més informació consulteu a: www.rururbal.eu/barcelona

2011-08-22T13:01:00.003+02:00

El lliri d'Holanda

Iris xiphium
[Texte i foto: J. Muñiz]

CAT Lliri o iris d'Holanda, lliri espanyol

ESP Lirio español o iris de Holanda

ENG Spanish iris

FRA Iris de Hollande

El lliri o iris d''Holanda, és una planta herbàcia i vivaç del gènere iris i de la família de les iridàcies (iridaceae). És bulbosa i floreix a la primavera, fent unes grans i vistoses flors. Les llargues tiges i fulles en forma d’espasa, són d’un color verd grisenc, i la planta pot arribar a atènyer fins a un metre d’alçada.

Mitjançant el cultiu s’han obtingut diferents híbrids i varietats, amb diferents colors de les flors, com el blau, blanc, groc, violeta, etc.

Aquesta planta es pot multiplicar de manera fàcil, agafant un dels petits bulbs que creixen al voltant del bulb principal, i plantant-lo al nou emplaçament, a una fondària d’uns 10-12cm, operació que s’ha de fer a la tardor. El lloc idoni per a col·locar la nova planta, pot ser a ple sol o a mitja ombra, preferentment amb un substrat calcari i que dreni l’aigua. És recomanable regar-la un o dos cops per setmana si no plou, durant l’època de floració, i com que es tracta d’una planta vivaç, a l’estiu s’assequen les fulles i no cal regar.

Aquesta planta la podem trobar asilvestrada a la zona mediterrània, en sòls frescs i humits, però també en zones de muntanya i costaneres de sòls més secs i sorrencs, ja que és poc exigent en aigua. També la podem veure en molts parcs i jardins, inclús cultivada en testos.

A la foto de dalt podeu veure un exemplar amb una preciosa flor blava, que va sortir de manera espontània en una jardinera del meu pati. Aquesta fotografia la vaig fer l'Abril de 2009.

2011-08-19T14:09:00.004+02:00

La flor de neu

Leontopodium Alpinum Una delicada planta en perill d’extinció

[texte i fotos: Josep Muñiz]

Aquest reportatge està dedicat a la flor de neu, una petita planta perenne de flors molt cobejades i difícil de trobar a Catalunya. Aquesta planta de la família de les compostes o asteràcies (asteraceae), està protegida per llei a la majoria de països on es troba, inclosa Catalunya, on està inscrita en el catàleg d’espècies en perill d’extinció, i per tant, no es pot tallar ni recol·lectar-ne cap part, incloses les llavors.

La podem trobar als Pirineus, a la zona d’Ordesa i també a Catalunya, en uns pocs llocs molt concrets de l’Alt Berguedà, en zones altes de roca calcària dels Rasos de Peguera i de la Serra de Catllaràs. També es present als Alps, als Carpats, a Sibèria i a alguns indrets del massís de l’Everest.

S’amaga sota l’aparença d’una sola flor, quan en realitat és un conjunt de diminutes flors de color groc, protegides per unes bràctees que tenen l’aparença de pètals. Aquests vistosos pètals, disposats en forma d’estrella, són de color blanc i de tacte vellutat. Les flors, que apareixen de juliol a setembre, s’aixequen per sobre de les carnoses fulles de la planta.

Una de les condicions que necessita per al seu desenvolupament és l’alçada, ja que de forma natural creix només a partir dels 1500m. Una altra de les seves característiques, és la seva resistència, ja que és capaç de sobreviure a més de 3.000m, suportant temperatures extremes i les radiacions ultraviolades del sol.

Propietats medicinals:

És un fort antioxidant que conté uns principis actius que protegeixen la pell dels raigs ultraviolats i ajuden a combatre els nocius radicals lliures. L’extracte d’aquesta planta és un poderós antioxidant, que estimula la regeneració cel·lular de la pell, atenuant els senyals d’envelliment i proporcionant hidratació, elasticitat i frescor. També posseeix propietats antiinflamatòries i relaxants. Se li atribueixen també propietats digestives.

Etimologia i simbologia:

El seu nom científic Leontopodium Alpinum, prové del grec i significa '''peu de lleó dels Alps'''. El nom d'Edelweiss ve de l'alemany i significa la noble blanca, per la seva bellesa i símbol de la puresa de l'alta muntanya. A la literatura sempre ha estat descrita envoltada de misteri i molts països l'han fet un símbol en escuts d'armes, en monedes, insignes d'empreses, etc. És la flor nacional de Suïssa, i també és símbol de la protecció de la natura.

2011-07-27T18:37:00.007+02:00

XERRADA I SORTIDA SOBRE LES ORQUÍDIES
[Fotos e informació facilitades per Abul Fazil]

Al Centre Cívic “La fàbrica” de Santa Eulàlia de Ronçana, i amb una bona acollida, el passat 27 de Maig va tenir lloc la xerrada sobre les orquídies, a càrrec de Meritxell Maymó, biòloga experta en aquestes plantes. La sortida de camp es va portar a terme el dia següent i amb un bon èxit de participació.

Un dels moments de la xerrada.

Guiada pels biòlegs Meritxell Maymó i Miquel Ranea, i el naturalista Antoni Arrizabalaga, director del museu de les ciències de Granollers, la sortida al Pla de la Calma, dins el parc natural del Montseny, ens va permetre observar diverses espècies d’aquestes singulars plantes.

Les orquídies són les plantes més evolucionades i a Catalunya s’hi poden trobar unes 80 espècies, de les quals unes 50 es poden veure al Montseny.

Les orquídies són plantes monocotiledònies, les llavors de les quals només germinen en companyia d'un fong simbiòtic.

Inici de la sortida al Pla de la Calma.

L'abellera catalana (Ophrys catalaunica), és una de les espècies més emblemàtiques que vam poder observar en el seu màxim esplendor. També vam poder veure altres espècies, tals com les que podeu veure a les fotografies.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Abellera groga (ophrys lutea), Abellera catalana (ophrys catalaunica), ophrys picta, orchis ustulata, orchis olbiensis i les dues últimes, exemplars de platanthera chlorantha.

2011-06-26T18:21:00.002+02:00

SORTIDA DE PRIMAVERA "CONEGUEM LA NOSTRA FLORA"

[Fotos i text: Josep Muñiz]
El passat 30 d'Abril, va tenir lloc la primera sortida de primavera dins del cicle de sortides "Coneguem la nostra flora", que pretén donar a conèixer la flora de l'entorn de la Vall del Tenes, en les seves quatre estacions.

A càrrec de la doctora en farmàcia i experta en plantes medicinals, Maria Àngels Bonet, la sortida matinal es va desenvolupar amb un bon èxit de participació.

La sortida va començar davant l'església de Riells i va discórrer per una pista de terra i un corriol que s'endinsa sota els imponents turons, com el de "Les onze hores" que formen part de la serra dels Cingles de Bertí.

Un bell recorregut en el que vam poder identificar més de 30 espècies diferents, moltes d'elles en plena floració, i aprendre el seu nom i algunes de les seves peculiaritats.

Una de les curioses plantes que vam veure és Litospermum purpurocaeroleum (veure foto superior) o Mill gruà, que és una planta de petites i belles flors blaves, no gaire habitual. En castellà es diu "mijo de sol de flor azul". Es diu que té propietats curatives de les malalties del ronyó.

La farigola o timó (foto dreta) és una mata llenyosa i aromàtica, de la família de les labiades, molt habitual a les nostres contrades. És un dels condiments tradicionals de la nostra cuina, i té propietats antisèptiques i antibacterianes. És expectorant i afavoreix la digestió.

El trèvol pelut o poteta de gat (dorycnium hirsutum) és una curiosa planta peluda de la família de les lleguminoses i de flors blanques. Té propietats diurètiques i s'ha fet servir per tractar les hemorroides i les varius. La podeu veure en plena floració a la foto de l'esquerra.

A la foto de la dreta la Estepa blanca, pol·linitzada per un insecte volador. Es tracta d'un arbust molt freqüent en el bosc mediterrani, amb grans flors que semblen de paper.

I tot això és una petita mostra de les plantes florides que vam poder veure durant aquesta interessant excursió.

2011-05-10T20:06:00.008+02:00

PROPERES ACTIVITATS

D’orquídies n’hi ha de molt diferents, des de les espècies exuberants i exòtiques que podem trobar a les floristeries, fins a les espècies silvestres més petites però igual de boniques que hi ha a la Calma. En aquesta sortida, a més de gaudir del paisatge, aprendrem a diferenciar les espècies d’orquídies més comunes.
Activitat gratuïta.
Per inscripcions i més informació: Museu de Ciències de Granollers

2011-04-22T23:34:00.007+02:00

SORTIDA DE PRIMAVERA "CONEGUEM LA NOSTRA FLORA"

2011-04-02T20:20:00.008+02:00

CICLE DE SORTIDES "CONEGUEM LA NOSTRA FLORA"

SORTIDA D'HIVERN
[Article i fotos: Josep Muñiz]
Dins el cicle de sortides estacionals organitzades per la nostra entitat, l'objectiu de les quals és aprendre a reconèixer la flora del nostre entorn, el passat 19 de Març es va portar a terme la sortida corresponent a la temporada d'hivern, la qual no es va poder organitzar abans, degut al temporal de pluja de dies passats.

Un dels moments de la sortida.

Celidònia menor

De la mà de l'experta en botànica, Maria Àngels Bonet, unes 25 persones ens vam aplegar per tal d'observar les plantes de la zona dels voltants del riu Tenes, a Sta. Eulàlia de Ronçana.

Vam poder veure les plantes silvestres que estan en floració al final de l'hivern, i vam aprendre a identificar-ne unes quantes. Ens van explicar característiques, usos tradicionals i medicinals, de moltes d'aquestes plantes que tenim molt a prop. També vam poder observar els impressionants lledoners i plataners que hi ha a la masía de Can Feu. A la foto de dalt, una de les plantes que vam trobar prop del riu, la gatassa o celidònia menor en plena floració, una planta que creix en llocs humits i que és molt poc abundant. Altres plantes en flor que vam poder observar: gerani silvestre, lletsons, veròniques, violetes, margaridoies, camamilla, pixallits, all bord, borratges, celidònia major, etc.

2011-03-28T18:46:00.001+02:00

Xerrada:

Les herbes aromàtiques i la seva utilitat a la cuina

El passat divendres 25 de Març, a les 8 del vespre, al centre cívic "La Fàbrica" de Sta. Eulàlia de Ronçana es van aplegar un bon nombre de persones aficionades a la gastronomia per aprendre aplicacions i usos de les herbes aromàtiques que trobem al nostre voltant.

La Dra. en farmàcia Mª Àngels Bonet va presentar en Pep Salsetes, un famós cuiner i investigador que ha fet una gran recerca gastronòmica i ha aconseguit fer un recull de totes les receptes tradicionals que crèiem perdudes.

Inicialment es va fer una introducció històrica sobre els inicis, tradició i cultura de les herbes aromàtiques.

Posteriorment, es va obrir un espai de debat on tothom qui ho va voler va poder fer les seves aportacions, i exposar els seus dubtes.

Finalment es va tastar un pa de llorer elaborat pel mateix Pep Salsetes. Per cert... ‘boníssim’...

Article per: Gemma Valero

2011-03-23T23:23:00.001+01:00

Xerrada: Les herbes aromàtiques i la seva utilitat a la cuina.

A càrrec de Pep Salsetes i presentada per la Dra. en farmàcia Mª Àngels Bonet, el famós cuiner ens parlarà de les herbes de temporada aplicades a la gastronomia.

Divendres 25 de Març, a les 8 del vespre, al centre cívic "La Fàbrica" de Sta. Eulàlia de Ronçana.

Xerrada gratuïta i oberta a tothom.

2011-03-14T20:43:00.000+01:00

La sortida de botànica de la setmana passada va quedar suspesa com a conseqüència del mal temps. La nova data de la sortida serà el pròxim dissabte dia 19 de març.

SORTIDES "CONEGUEM LA NOSTRA FLORA"

DISSABTE 19 DE MARÇ DE 2011

Sortida matinal pels voltants del riu Tenes.

Iniciem un cicle de quatre sortides anuals, una a cada estació, per tal de conèixer la flora que tenim al voltant.

A càrrec de Mª Àngels Bonet, descobrirem aspectes poc coneguts de les plantes que tenim a l'abast, i que sovint ens passen desapercebudes.

Sortida d'hivern:
Dia: Dissabte 19 de Març
Hora: a les 9:30h
Punt de trobada: davant del Centre Cívic La Fàbrica, a Sta. Eulàlia de Ronçana.

Us anirem informant de les següents sortides.
http://gotbotanica.blogspot.com/
gotbotanica@gmail.com

2011-02-27T19:59:00.007+01:00

CURS DE PLANTES MEDICINALS ORGANITZAT PER "UNGÜENTA"

El curs que vam presentar el 3 de Febrer, s'ajorna per a més endavant i es farà dividit en 3 mòduls independents. Les persones interessades podran apuntar-se a un, dos o als tres mòduls, segons els interessi. Oportunament us informarem de les dates.

Els mòduls seran, tal com haviem informat:

1- Identificació de plantes.

2- Elaboració de remeis naturals.

3- Tractament fitoteràpic.

2011-02-03T23:18:00.004+01:00

CURS DE PLANTES MEDICINALS I FITOTERÀPIA

Un interessant curs organitzat per "Ungüenta", que començarà el proper 19 de Febrer de 2011. El dissabte 12 de Febrer es farà la presentació del curs.

OBJECTIUS I METODOLOGIA

La finalitat del curs de plantes medicinals és la d’assolir la informació mínima necessària per aprendre a identificar, manipular, elaborar remeis de plantes medicinals i poder administrar-les amb criteri medicinal.

Va dirigit a tota persona que vol formar-se professional o particularment sobre el món de les plantes medicinals.

CONTINGUT DEL CURS

El curs està estructurat en tres mòduls:

Mòdul 1:

Reconeixement i identificació de les plantes medicinals. Botànica sistemàtica.

Sortida al camp per reconèixer la Flora de la Vall de Tenes.

Elaboració del teu propi herbari.

Mòdul 2:

Manipulació de la matèria vegetal.

Elaboració dels principals remeïs naturals.

Taller d'elaboració de maceracions, extraccions i pomades. Introducció a l'estudi dels olis essencials; Aromaterapia.

Modul 3:

Tractament fitoteràpic dels transtorns més comuns.

Estudi medicinal de les plantes segons els sistemes fisiològics humans.

Elaboració de la llibreta de fórmules de plantes medicinals i productes naturals.

Inclou dossier amb els apunts del curs.

Al finalitzar el curs es lliurarà diploma acreditatiu.

Inici del curs: 19 de Febrer de 2011

Durada del curs: 4 mesos.

Horari: Dissabte de 10:30 h a 13:00 h.

Preu: 30 € de matrícula i 80 € de mensualitat.

Places limitades a 12 alumnes.

Professor: José Candil Orozco.

Llicenciat en Farmàcia (UB).

Especialista en Productes Naturals.

Diplomat en Naturopatia.

Dtor. tècnic d’ Ungüenta SL.

PRESENTACIÓ DEL CURS:

El dissabte 12 de febrer a les 11:00h del matí en el local d’ Ungüenta.

Es donarà tota la informació addicional que us pugui interessar.

L’assistència a la presentació no implica compromís de realitzar el curs.

Es prega confirmar l'assistència.

Lloc: Ungüenta

Anselm Clavé, 4 (Lliçà d'Amunt)

Tel. 93 843 51 90 e-mail: unguenta@gmail.com

2010-12-31T12:49:00.002+01:00

LES VERDURES

Les verdures i hortalisses fresques, són un grup d'aliments que es caracteritza per tenir un elevat contingut d'aigua. A més, son riques en vitamines, minerals, fibra i antioxidants. Són molt saludables i el seu consum habitual, ens ajuda a prevenir malalties greus. Es recomana consumir-ne de 3 a 5 racions diàries. En aquesta taula podeu veure la temporada de cada verdura i hortalissa.

2010-12-30T23:21:00.027+01:00

EL CODONYER

Cydonia oblonga

CAT Codonyer | codony | codonyat

ESP Membrillo, membrillero | membrillo | dulce de membrillo

ENG Quince tree | quince | quince jelly

FRA Cognassier | coing | pâte de coing

ALE Quittenbaum | quitte | quittenkonfitüre
ITA Cotogno | mela cotogna | cotognata

El codonyer és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies (rosaceae). Molt estès a la zona mediterrània, està emparentat amb les pereres i les pomeres. Pot arribar a atènyer d'1,5 a 6 metres d’alçada. Les flors aromàtiques de cinc pètals i de color rosa pàl·lid, apareixen els mesos d’Abril i Maig.

El fruit és aromàtic, de tacte vellutat i color groc daurat, brillant quan és madur. Es cull a la tardor. Com que és una fruita aspra i àcida no es menja crua, sinó que es pot consumir feta al forn o be preparar confitures o el codonyat. És un potent astringent i és ric en potassi i pectina. És molt recomanable per a les persones amb colesterol, hipertensió i afeccions gàstriques.

Etimologia del nom en llatí: Cydonia, fa referència a la ciutat de Cydon, a l’illa de Creta, on va ser cultivat abundantment. Oblonga, fa referència a la forma ovada de les fulles.
Etimilogia del nom castellà membrillo: vé del llatí, melimelum, manzana dulce.

Etimologia del nom català: vé del llatí, cotoneum, que és el nom que en llatí vulgar es donava a aquesta fruita.

A la Vall del Tenes hi ha algunes cases que tenen plantat aquest magnífic arbre. A l'esquerra podeu veure les rosades flors del codonyer.
Per a més informació, cliqueu sobre els quatre enllaços que hi ha al inici d'aquest article.

2010-12-29T19:52:00.001+01:00

UNA ALTRA RECEPTA PER FER CODONYAT

[Recepta de Joan Navarro Morgades i facilitada per Abul Fazil]
PER 4 CODONYS GROSSOS

INGREDIENTS :

Proporció per cada Kg de codony net = posar-hi 700 grams de sucre .
Una mica d’aigua.

COM CONDIMENTAR:

Utilitzar preferentment una cassola de fang o de ferro d’una mida mitjana. Per remenar fer servir una espàtula o millor cullera de fusta.
Rentar i tallar els codonys a trossos i treure el cor / llavors.
NO pelar.
Posar mig dit d’aigua al fons de la cassola i tirar-hi els trossos de codony.
Obrir el foc normal. Si és possible que agafi bona part del diàmetre de la cassola.
Afegir el sucre de forma homogènia.
Començar a remenar des del principi.... no deixar-ho de vista durant tota la cuita.
El sucre es fondrà fins a tornar-se líquid. Tot esta be....
Seguir remenant i observar el bull. Cal que sigui constant i no massa viu. Aquesta fase és la més llarga, ja que cal remenar i vigilar fins que els trossos de codony es facin tous, i passin d’un to daurat a un aspecte fosquet. Uns 40 minuts.
Ara cal retirar del foc, i triturar amb “minipimer” poc a poc i fins que s’aconsegueixi una pasta gelatinosa i uniforme. Ull a les esquitxades!!.
Tornar la cassola al foc (encara estarà bullint) encendre a una flama o intensitat baixa i seguir remenant. La pasta anirà fent el “xup xup” i un efecte com de petites erupcions volcàniques ...tot va be. ATENCIÓ!! NO parar de remenar i vigilar de no cremar-se.
En aquesta fase final cal ser pacients i no tenir preses. Tot necessita el seu temps... i aquesta bullida, sense parar de remenar per les vores i pel mig, durarà fins que vegem que ja agafa el color vermellós propi de les barres de codonyat. Estem parlant d’uns 30 minuts aprox.
Ara ja podrem parar el foc, però NO deixar de remenar fins que es pari la bullida. Aprox. uns 5 minuts.
Treure del foc i amb la cullera de fusta començar a passar la pasta de codony als motlles que volem presentar o fer servir per guardar. Cal que siguin, si és possible, recipients de fons i parets llises, ja que és més fàcil desemmotllar. Picar una mica mentre omplim, per tal que tot el recipient quedi ple, la pasta és densa i no corre massa encara que la forcis amb la cullera.
Ara deixar refredar de forma natural d’1 a 3 hores. Desprès es podrà posar al frigorífic per acabar de tenir textura i consistència “dura”.
Ja es pot desemmotllar i servir. BON PROFIT !!.
Per conservar i evitar major enduriment, cal tapar amb film de plàstic transparent. Pot estar fora de la nevera, ja que la caramel·lització el conservarà perfectament durant molts dies.

2010-12-27T23:15:00.001+01:00

TALLER DE CUINA NATURAL

FEM CODONYAT

Iniciem aquesta nova secció de cuina, aprenent a fer codonyat, un postre deliciós i molt saludable.
El nostre amic i col·laborador, en Pedro, ens ha ensenyat a preparar aquest dolç aliment.
Aquí teniu la recepta, tal i com ens la va ensenyar en Pedro:

Utilitzarem codonys madurs, els coneixerem pel seu color groc i olor aromàtica, mirant que tinguin el mínim de nafres i cops a la pell. Els tallarem a trossos traient abans el cor amb cura, que no quedi cap llavor, aquests com que tenen molta pectina els podem utilitzar per fer gelea. Podem deixar la pell (la consistència final no queda tan refinada) o pelar-los.

Es treu el cor dels codonys.

Un cop trossejats hi afegirem el sucre de canya (moreno) en una proporció de 75 gr. de sucre per cada 100 gr. de codony net. Ho deixem reposar un dia sencer i veurem com el codony deixa anar força líquid gràcies al sucre.

Ho introduirem tot en una olla i ho posarem al foc durant aproximadament una hora. Ho anirem remenant, i a poc a poc notarem que es va estovant i es va evaporant l’aigua. Passada aquesta estona ho retirarem del foc i ho triturarem tan fi com vulguem i ho tornarem a posar al foc. Ara sí que hem de remenar sense parar perquè no s’enganxi i s’acabi d’evaporar el líquid i també per no esquitxar-nos, perquè aquesta barreja tan ensucrada crema molt! En aquest moment hi podem afegir un polsim de canyella (aproximadament un pessic per Kg) vigilant de no posar-n’hi massa ja que el gust de seguida sobresurt.

Codonyat acabat i envasat, llest per a consumir.

Si no estem segurs d’haver acabat, traiem l’olla del foc i amb cura farem un petit tastet. En acabar posarem el codonyat en un recipient, ho deixarem refredar i veurem com en poca estona queda amb la consistència adequada. Ho posarem a la nevera i ja tindrem a punt un exquisit codonyat, perfecte per prendre a qualsevol hora sol o acompanyat del formatge que vulguem.

Bon profit!

2010-11-28T11:31:00.010+01:00

Visita a la EDAR de Granollers

[texte i fotos: Josep Muñiz]

Membres del GOT vam visitar ahir dissabte, la depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Granollers.

Una visita guiada molt interessant, en la que hem pogut comprovar, el gran esforç i cost energètic que suposa el procés de depuració. Un motiu més per mentalitzar-nos sobre la necessitat d’un ús curós i racional de l’aigua.

Inaugurada el 1992, l’estació tracta les aigües que aboquen Granollers, Canovelles i Les Franqueses del Vallès, el que suposa un volum d’aigua a processar, d’uns 22.000 metres cúbics diaris.

Un dels decantadors primaris

L’aigua a tractar, rep primer un tractament físic per després sotmetre’s a un de biològic. Els passos són els següents:

Pou de gruixuts: l’aigua entra a través del col·lector, a un pou on es retiren els objectes grossos que hi puguin entrar (fustes, troncs, animals morts, etc)

Cargols d’Arquimedes: agafen l’aigua del pou, deixant els objectes flotants, i la pugen a un nivell superior.

Filtres de reixa: fan una tercera “criba”, on es retenen els sòlids més petits.

Tancs dessorradors-desgreixadors: es retiren elements flotants i greixos que suren, i al mateix temps, les sorres que precipiten al fons.

Decantadors primaris: enormes tancs on acaba de precipitar el fang que porta l’aigua, i on també es retiren tots els flotants que resten.

Reactors biològics: on entra l’aigua decantada, de la qual s’eliminarà la càrrega orgànica i el nitrogen amoniacal que porta, amb l’ajut de bacteris. Consten d’un compartiment anòxic, sense aireació, on es degraden els nitrats lliberant nitrogen a l’atmosfera, i d’uns compartiments aeròbics, airejats mitjançant l’aportació d’aire des d’uns compressors, on s’oxida el nitrogen amoniacal convertint-lo en nitrats i nitrits.

Vista del reactor biològic treballant a ple rendiment

Decantadors finals: similars als primaris, s'hi retiren fangs i flotants provinents del procés anterior.

Tercer tractament: l’aigua decantada, finalment s’aboca al riu Congost, però una part s’envia a la bassa de Can Cabanyes, on rep aquest tercer tractament, que consisteix en una depuració natural, on l’aigua resta un temps en una llacuna d’afinament, en la que s’ha plantat boga i canyís, espècies que ajuden a la degradació de la restant càrrega biològica que encara porta l’aigua. Un nano-filtratge posterior, i afegit d’hipoclorit sòdic, preparen l’aigua per passar-la a una xarxa d’aigua “regenerada”, que es fa sevir per al reg de jardins, parcs i horts urbans.

Bescanviadors de calor a l'entada dels digestors

Per altra banda, tots els fangs provinents dels processos de depuració, són tractats de la següent manera i en aquest ordre:

Tanc de mescla: on es condueixen tots els fangs a tractar, i es barregen.

Tancs espessidors: on els fangs són espessats, retirant l’excés d’aigua.

Tancs digestors anaeròbics: on s’estabilitzen els fangs, perdent la seva putrescibilitat i males olors. Els fangs resten aquí durant un mes, a una temperatura d’uns 37ºC. En aquest procés es genera biogàs, que s’utilitza a les calderes que escalfen el fang dels digestors, i també per generar electricitat a través d’un grup electrogen. Aquesta energia generada, representa aproximadament un 40% de l'energia consumida a tota la planta.

Centrífugues: on els fangs són parcialment deshidratats, per tal de poder estalviar energia en el pas següent.

Planta d’assecatge tèrmic: on els fangs són deshidratats quasi del tot i convertits en un granulat, que es porta a un abocador controlat.

Finalment, des del GOT, volem agraïr al Manel Isnard, les seves detallades explicacions sobre el funcionament de la depuradora i totes les facilitats que ens ha donat per poder visitar totes les instal·lacions.

2010-11-24T23:39:00.005+01:00

L'arbre més alt del món

[per Josep Muñiz]

Sense res a envejar als gratacels, els Eucaliptus Regnans, són dels arbres més alts que es coneixen, i es troben als boscos del sud-est d'Austràlia, (a l'estat de Victòria), i a l'illa de Tasmània, en la que domina un clima temperat i plujós.

Concretament, l'exemplar més alt del món, és un eucaliptus que es troba en aquella illa, i que fa 132 metres d'alçada. Si fem una comparativa, la torre Agbar de Barcelona fa 142 metres, i 137 són els metres que fa la gran piràmide de Gizeh, a Egipte. Així doncs, l'Eucaliptus Regnans es pot considerar com el gegant del regne vegetal, seguit ben a prop, això sí, per les famoses sequoies de Nord Amèrica.

A la foto de l'esquerra podem veure una imatge d'un impressionant bosc d'Eucaliptus Regnans, a l'estat de Victòria (Austràlia).

2010-11-23T23:17:00.005+01:00

Moringa oleifera, un árbol de innumerables cualidades

[Article extret de: elblogverde.com, blog sobre ecologia i medi ambient]

Es el Moringa oleifera, un árbol realmente increíble, por la inmensa cantidad de beneficios que genera. Virtualmente cada parte del árbol es beneficiosa en algún modo, lo que es muy importante en las zonas donde suele crecer, como los desiertos de la India o África, pero también han sido llevados a Nicaragua, Brasil, Indonesia, etc.

Es un árbol que soporta períodos prolongados de sequía, por lo que crece bien en todo tipo de zonas áridas o semiáridas, incluso en arena.

En zonas de cultivos se utiliza como cerca viva o cortina rompevientos, también evita la erosión de suelo en zonas de con períodos fuertes de sequía y vientos fuertes. Crecen muy rápido, ya que en tan sólo un año pueden llegar a los 4 metros de altura, y ya dar frutos.

Los beneficios del Moringa oleifera parecen ser innumerables, por ejemplo sus frutos son muy nutritivos, y diversas partes como las semillas, raíces, u hojas son utilizadas para paliar dolores de articulaciones, inflamaciones, para problemas digestivos. Sus hojas no dejan de ser producidas en períodos de aridez, con lo que genera un alimento vegetal que puede suplir los otros que escasean por la sequía. 25 gramos de hojas de este árbol pueden tener Proteínas 42%, Calcio 125%, Magnesio 61%, Potasio 41%, Hierro 71%, Vitamina A 272%, Vitamina C 22%, increíble. El aceite de sus semillas y hojas también es muy bueno, tanto como el de oliva, dicen. Y como si fuera poco, como pueden ver en las fotos, es un árbol sumamente bello. Cuidemos estos seres verdes, que pueden ayudarnos mucho si los cuidamos nosotros a ellos.

2010-11-16T22:23:00.013+01:00

AIGUA DE COP

(UN ANTIINFLAMATORI NATURAL)

Recepta per elaborar un antiinflamatori casolà, per usar quan ens donem algun cop.

Col·locar àrnica montana assecada i trossejada, dins un pot de vidre i posar-hi alcohol de farmàcia, en la proporció aproximada de 20gr d’àrnica per cada litre d’alcohol.

Tapar el pot i deixar-lo a l’exterior, (a sol i serena) durant 2 o 3 setmanes, en un indret on no toqui el sol directe, remenant-lo de tant en tant.

Passat aquest temps, es cola la solució i es guarda en un pot o ampolla ben nets, amb una etiqueta que posi “aigua de cop”.

2010-11-14T19:58:00.000+01:00

ADOBAR OLIVES ARBEQUINES

(AIGUA HERBES SAL)

Ara estem a la temporada de la recollida de les olives, en JOAN Navarro Morgades i ROSER Lleonart Fortuny ens mostren una recepta molt interessant de com adobar les olives arbequines.

DISPOSAR DE:

8/10 Kg D’OLIVES ARBEQUINES.(si ni han mes, seguir el que es diu amb proporció)

4 RECIPIENTS DE PLÁSTAIC AMB CABUDA DE 4 / 5 L. ( ES PODEN FER SERVIR GARRAFES D’AIGUA DEL SUPER OBERTES PER DALT). AQUESTS RECIPIENTS ENS SERVIRAN PER FER * “LA NOVENA”.

35 A 40 POTS DE VIDRE BUITS I BEN NETS ( dels que es guarden a casa), ES MOLT IMPORTAN ASSEGURARSE DE QUE TANQUEN BE I FORT.

1 GARRAFA DE 5 litres D’AIGUA DE MANANTIAL -NO CLORADA-

350 grams. DE SAL DE CUINA. ( CALDRA PREPARAR AIGUA SALADA AL 7% DEL CONTINGUT ).

UN BON GRAPAT DE LES SEGUENTES HERBES SEQUES :

• SAJOLIDA

• FARIGOLA

• ORENGA

• FONOLL

COM PROCEDIR :

• Escampar les olives sobre una taula ( en tandes de 2 0 3 kg ) i començar a fer-ne la tria, es a dir, treure les picades, molt toves, ennegrides, xafades o esclafades etc. Atenció!! ull amb les que tenen un piquet i son toves, quasi segur que tenen habitant.

• Les que donarem per bones, les anirem posant dins d’una de les garrafes obertes per dalt ( estaran buides i netes ). Anirem emplenant la “semi-garrafa” fins que falti 3 o 4 dits per emplenar-la.

• Ara i posarem aigua freda de l’aixeta, fins a cobrir i sobrepassar el contingut de les olives. Si alguna de les olives queda surant, es molt possible que no sigui bona.... cal *observar a partir del 2on. o 3cer. al canvi d’aigua.

• Procedir de la mateixa forma fins a completar totes les olives de que disposem. Aquesta tasca del procés es molt entretingut, però te la avantatge de que si ho fem be i en cura la resta serà rapit i el resultat satisfactori.

• Ara es quan pròpiament comença la novena, es a dir, cada dia i durant 9 dies canviarem l’aigua de cada un dels envasos de les olives. Observarem que cada dia deixen una espècie de bromera superficial i també que cada dia fan mes fortor i que es van enfosquin. Cap problema!! aquest es el procés natural que fan durant els 9 dies de neteja. NO ES PRUDENT INTERROMPRE LA NETEJA .

• El dia que fa 10 cal envasar-les. Tasca una mica laboriosa però que culminarà el procés.

1. Disposar de lloc suficient per obrir els pots, posicionar un escorredor amb un plat a sota. També espai suficient per escampar, tallar i barrejar les herbes i tenir la solució de l’aigua salada al costat.

2. Comencem traient les olives de la primera semi-garrafa. Aboquem a l’escorredora dins de la pica i sense esbandir-les ( plat a sota ), ens acostem a la taula dels pots i les herbes. Es important que cada pot vagi acompanyat de la seva tapa.

3. Posem un pessic d’herbes al fons del pot, cal fer una barregeta o be agafar-ne una mica de cada. Reomplim amb olives fins arran del coll del pot. Sacsejarem una mica per “acomodar” el contingut i tornarem a posar herbes a la part superior del pot. RECORDAR !! deixar buit d’olives el coll del pot.

4. Ara ja podem tirar-hi l’aigua salada ( varem preparar una solució del 7%, màxim del 10% si agraden saladetes ). El pot cal que conservi 4 / 5 mil•límetres de zona buida a la part superior. Es una mesura per evitar que vessi suc per la tapa en cas de fermentar una mica.

5. Taparem ben fort el pot, l’hi donem un gir per assegurar que no vessa i adherim un gomet a la tapa amb la data del dia del envasat.

6. Seguirem el mateix procés del punts 2, 3, 4, 5 per a la resta d’olives i pots fins acabar el material.

CONSIDERACIONS.- Si disposem de pots grossos, es a dir, de 400 / 500 grams. o mes grossos, es aconsellable posar herbes entre mig (fer com 2 o 3 sostres ).

En cas de que un pot no tanqui be i es deixa fer el gir complert amb relativa facilitat., cal substituir-lo per un altre. Doncs hi entraria aire i es farien fongs.

QUAN CONSUMIR .- A partir del 3cer. mes de l’envasa’t, seran una mica margosetes. A partir dels 5 mesos i fins a 1 any solen ser molt bones .

JOAN Navarro Morgades i ROSER Lleonart Fortuny

TAULA DE FULLES

2010-11-14T16:25:00.010+01:00

TAULA DE FULLES

Una bona eina pel botànic de camp, que ens ajudarà a identificar el tipus de fulla de qualsevol planta, indicant-nos la forma, i el tipus de marge i venació.

FRUITES DE TEMPORADA

2010-11-14T16:00:00.003+01:00

Aquesta taula ens indica la temporada de cada fruita, per poder-les gaudir en el seu millor moment. Si les fruites es produeixen i es cullen a la seva temporada natural, seguint el seu cicle biològic, tenen un aroma i sabor més intensos i contenen més vitamines i minerals que les fruites que no són de temporada, i que en bastants cassos provenen de països llunyans.
Resulta més saludable, sostenible i econòmic, consumir fruites de temporada.

Cloenda del primer curs de plantes medicinals i etnobotànica

2010-11-01T20:31:00.006+01:00

Com a cloenda del primer curset de plantes medicinals i etnobotànica, organitzat per la secció botànica del GOT, el passat dissabte dia 30 d’Octubre, vam portar a terme l'última sortida de camp, que va consistir en una pasejada per la zona de Puiggraciós, on vàrem poder veure diversos arbres i plantes silvestres, algunes d'elles bastant comuns, però a l'hora desconegudes per a la majoria. També un dels participants, el famós i reconegut gastrònom Pep Salsetes, ens va convidar a visitar el seu hort on conrea diverses espècies de fruita, verdura i hortalisses, algunes d'elles pròpies del Vallès.

Amb la degustació de diversos plats preparats per en Pep Salsetes i del licor de pinyes que ell elabora, es va tancar el curs, amb un bon èxit de participació i una valoració molt positiva per part de tots els assistents.

Des del GOT Botànica, volem donar les gràcies a la professora, la Maria Àngels Bonet, per les seves interessants i entenedores explicacions sobre plantes i etnobotànica, i també agrair la col·laboració d’en Pep Salsetes i la seva dona.

Diverssos moments de la sortida (fotos: Josep M.)

2010-10-28T18:11:00.014+02:00

Espècies vegetals amenaçades

Aquest article aparegut el passat 30-9-2010 a "El Periódico", ens parla de l'amenaça que pateixen diverses espècies de plantes, a causa de l'impacte de les activitats humanes, sobretot en els ecosistemes més sensibles, com és el cas de les pluviselves tropicals. També fa incapeu en la necesitat de preservar aquestes espècies, i subratlla la importància que tenen les plantes per a la vida en aquest planeta.

Per poder llegir l'article cliqueu al damunt.

2010-10-24T00:12:00.015+02:00

Èxit de participació en el primer curs que organitza GOT botànica, sobre plantes medicinals.

Durant aquest mes d'Octubre, i de la mà de Maria Àngels Bonet, s'està desenvolupant el curs de plantes medicinals i etnobotànica, el primer que organitza la secció de botànica del GOT. Hi participen unes 25 persones. El curs consta d'una part teòrica i una de pràctica, amb sortides de camp per aprendre a identificar les plantes silvestres, especialment les que tenen un interès medicinal. Un curs molt interessant, en el que tots els participants hem après nous aspectes sobre la flora que ens envolta.

Una de les sessions teòriques (foto: Abul Fazil)

Sessió pràctica a Can Feu (foto: Josep Muñiz)

2010-09-19T17:06:00.003+02:00

Plantes medicinals i cultura popular

CURS DE PLANTES MEDICINALS

Al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica
Santa Eulàlia de Ronçana
Dijous 7, 14, 21 i 28 d'octubre de 19:30 a 21:30
Sortides de camp: dissabtes 16 i 30 d'octubre (matí)
Professora: Maria Àngels Bonet i Galobart

La gran biodiversitat dels nostres paisatges ens convida a endinsar-nos en el coneixement de les plantes i dels seus usos tradicionals. Però, coneixem els arbres, els arbusts i les herbes que tenim més a l’abast? Sabem distingir les espècies medicinals de les tòxiques?
Aprendrem a conèixer les plantes útils del nostre entorn i la manera de recol·lectar-les i de preparar-les per tal que tinguin un efecte beneficiós per a la nostra salut.

INSCRIPCIONS I PREU DEL CURS:

El preu és de 25 euros.
Informació i inscripcions a la Fàbrica. Tel. 93 844 86 59; cciviclafabrica@diba.cat

Borrissol

2010-08-06T23:30:00.007+02:00

Anagallis arvensis L.

Borrissol, Anagall

Muraje, Anagálide

Familia: Primulàcies (Primulaceae)

Descripció: herbàcia anual, rastrera i de port petit. Fulles ovades, oposades i sèssils de color verd brillant. Les tiges, postrades, fan fins a 50 cm de llarg i són de secció quadrangular.

Flors: poden ser taronjes o blau fort i surten a mitjans de primavera.

Hàbitat i ecologia: es troba a les vores dels camps i camins i en sòls sorrencs. Creix a ple sol, encara que també soporta l’ombra. No apareix en sòls molt fertilitzats ni massa humits . És present a gran part d’Europa.

Propietats: Tòxica. S'aprofita el suc de les plantes fresques per a ús tòpic, per guarir infeccions de fongs i víriques del tipus herpes zoster.

Categoria IUCN: LC (poc preocupant)

fotos: Josep Muñiz