RESUM DE LA SORTIDA "CONEGUEM LA NOSTRA FLORA DE TARDOR"

Vidiella

Església St. Pau de Montmany

El passat dissabte 12 d’Octubre de 2013, va tenir lloc una nova sortida guiada, dins del cicle "Coneguem la nostra flora” que vam iniciar el 2010. En aquest cas es tracta de la primera edició que es realitza a la tardor. En aquesta ocasió ens hem desplaçat a la bonica zona del Puiggraciós, seguint la ruta dels Sots Feréstecs, de la novel·la de Raimon Casellas, on de la mà de la Maria Àngels Bonet, doctora en farmàcia i especialista en plantes i els seus usos, hem pogut descobrir aspectes poc coneguts de la nostra flora, voltats d’un paisatge que presentava un aspecte força frondós. La sortida ha comptat amb la participació d’unes 25 persones.

La ruta va passar a tocar de l'antiga i abandonada església de St. Pau de Montmany, que data del 1600, i que actualment es troba en perill d'esfondrament.
I aquí una petita llista d'algunes de les espècies que vam poder observar durant el trajecte: 
El roldor, coriaria myrtifolia, un arbust típicament mediterrani que fructifica a principis de l'estiu, amb uns petits fruits molt verinosos. En castellà se'l coneix com a "emborrachacabras".

Bruc d'hivern

Vidiella, clematis flammula, una enfiladissa autòctona de la regió mediterrània, que floreix a l'estiu amb unes perfumades flors blanques. Els fruits estan embolcallats amb uns característics plomalls. És tòxica.

Roldor

Panical o card corredor,  eryngium campestre una planta espinosa de la familia de les umbel·líferes.
Cirerer d'arboç, arbutus unedo, un arbust típic que podem trobar sobretot en zones assolellades d'alzinars aclarits, fructifica a la tardor, amb les típiques "cireres de pastor" d'intens color vermell.

Bruc d'hivern, erica multiflora, un petit arbust en plena floració.

Romaní, arbust aromàtic, del qual podeu veure la fitxa en aquest blog.

El càdec o ginebrina, juniperus oxycedrus, és un petit arbre semblant al ginebre i al ginebró, però mentre que aquests dos tenen les fulles atravessades per una petita linia blanca, a les fulles del càdec n'hi ha dues. Els càdecs estaven carregats de petits fruits rogencs. La fusta d'aquest arbret és molt dura i inalterable.

Marfull

El matapoll o baladre bord, daphne gnidium, és un típic arbust mediterrani, tòxic i de fulles lanceolades, que floreix a finals de l'estiu amb unes petites flors blanques.

Arítjol

El sanguinyol, cornus sanguinea, un arbust caducifoli, de fulles ovades i petits i tòxics fruits blavosos, que sol viure en boscos i verdisses una mica humides. A la tardor les fulles agafen una coloració vermellosa.

Marfull,  Viburnum tinus, arbust típic de l'alzinar amb fulles coriàcies i oposades, fa flors petites blanques o rosades, molt apreciades per les abelles. Els fruits són d'un color blavós metàl·lic.

Herba remuguera o rogeta, rubia peregrina, és una petita planta enfiladissa, enganxosa i de tacte aspra. La tija és quadrada i les flors grogues. És freqüent als alzinars. Nom castellà: "rubia brava".

Seneci del Cap

Servera

L'arítjol, smilax aspera, és una enfiladissa punxosa, que en castellà es coneix com a zarzaparrilla, de fulles coriàcies amb forma de cor allarguissat. Floreix a finals d'estiu amb flors de color crema. Hi ha plantes amb flors masculines i plantes amb flors femenines (diòica). Els fruits apareixen a la tardor i són unes petites baies de color vermell brillant, que resulten tòxiques.

Servera, sorbus domestica, és un arbre caducifoli de fins a 20 metres d'alçada, que floreix a la primavera amb flors blanques de 5 pètals. El fruit és la serva, que es cull a finals d'estiu i té forma de petita pera, que sobremadurada és comestible. Aquest arbre es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits.

El Seneci del Cap, senecio inaequidens, és una planta invasora i tòxica que prové del sud d'Àfrica i que des de finals dels anys 80 s'ha anat escampant per tota Europa, creant una greu problemàtica, ja que ha comportat una important pèrdua de superficie de pastura i podria arribar a perjudicar la qualitat de la llet i derivats làctics, així com també de la mel. Fa flors grogues, i les llavors es dispersen fàcilment amb el vent.