EL ROMANÍ

Rosmarinus officinalis L.

CAT: Romaní, romer 

ESP: Romero

ENG: Rosemary

FRA: Romarin

ITA: Rosmarino

Família: Lamiàcies (Lamiaceae) o labiades.

Descripció: Arbust llenyós i perenne que pot arribar fins a dos metres d’alçada, de branques ascendents i molt ramificat, amb nombroses fulles petites molt aromàtiques i coriàcies, en forma d’agulla i de color verd brillant a l’anvers.  

Floració: Floreix dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, fent unes petites flors labiades i hermafrodites de color blau pàl·lid, o més rarament rosades o blanques.

Hàbitat i ecologia: El seu hàbitat natural és la regió mediterrània. A la península Ibèrica hi és força present i només escasseja en alguns punts del nord-oest. A Catalunya i les Balears també és abundant, llevat dels Pirineus i dels boscos humits de La Garrotxa i les Guilleries. Creix en zones litorals i de baixa muntanya, en boscos esclarissats, brolles, i matollars oberts. Se’l pot trobar sobre molts tipus de sòls, especialment els secs i sorrencs o calcaris. Prefereix les zones assolellades.

Composició i Usos: Les fulles i flors contenen taní (un principi amarg), vitamina C, àcid rosmarínic, saponina i l’alcaloide rosmaricina (responsable de l’efecte estimulant). Però el més important dels seus components, apart d’una petita quantitat de resina, és l’essència de romaní, en quantitats variables segons la zona de creixement i l’època de recol·lecció. Aquest oli essencial d’un lleuger color groc-verdós, d’olor camforat i de gust amarg, està format principalment per a-pinè, canfè, cineol, càmfora de romaní i borneol.

El romaní és una planta aromàtica i medicinal, molt usada també en la cuina com a condiment. També és una planta mel·lífera, productora de la mel de romaní.

Els seus diversos components li confereixen propietats antioxidants, bactericides, digestives, carminatives i estimulants. Les infusions d’aquesta planta van bé per combatre el decaïment, l’anèmia, la hipotensió, les males digestions i la dispèpsia, també afavoreixen l’eliminació dels gasos i van bé per alleujar la tos. El fum de romaní pot ajudar a combatre l’asma.

Aquesta planta, de la qual s’aprofiten les fulles i flors, també ajuda a millorar la circulació sanguínia i enfortir la memòria. Les inhalacions de bafs de romaní ajuden a combatre el mal de cap. Combinat amb altres herbes, es prepara un te per fer baixar el colesterol alt.   

Amb els olis essencials que se’n extreuen, es prepara l’alcohol de romaní, que aplicat externament, pot ajudar a combatre el reumatisme, la neuràlgia i la lumbàlgia. També ajuda a cicatritzar ferides. Una part d’aquest oli, barrejat amb dues parts d’oli d’ametlla, s’aplica fent fregues sobre el cap, per a millorar la circulació i afavorir el naixement del cabell.