RESUM DE L'ACTIVITAT SOBRE LES ORQUÍDIES

Abellera catalana

Organitzada per GOT botànica i la secció de ciències naturals del Museu de Granollers, i amb el suport de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, el passats dies 1 i 2 de juny, es va portar a terme l’activitat sobre les orquídies, que va consistir en una xerrada i posterior sortida de camp, per a conèixer les orquídies del Montseny. La xerrada va tenir lloc a la Biblioteca de Santa Eulàlia, on la Meritxell Maymó, biòloga experta en el tema, ens va introduir en el fascinant món d’aquestes plantes tan poc conegudes. La sortida es va desenvolupar al Pla de la Calma, al Montseny, i va comptar amb una nodrida participació. Al llarg del recorregut, guiats per la Meritxell i pel Miquel Ranea, també expert en aquest món, vam poder veure diverses espècies d’orquídies en plena floració. 

La família de les orquídies (orquidàcies o orchidaceae) pertany al grup de les monocotiledònies, és una de les més nombroses i la més evolucionada del regne vegetal, i compta amb unes 25.000 espècies a tot el món, agrupades en uns 750 gèneres diferents. A Catalunya podem trobar unes 80 espècies diferents d’orquídies, de les quals, unes 45 es troben al massís del Montseny.

Els participants observant i fotografiant orquídies

Les orquídies necessiten de l’ajut d’un fong, amb el qual s’associen, per tal de poder obtenir els nutrients necessaris, i sense el qual, les llavors d’aquestes plantes no podrien germinar. Les flors estan formades per tres pètals, un d’ells molt diferenciat dels altres dos, i tres sèpals iguals. La pol·linització de les flors, en molts cassos, es portada a terme pels insectes, als quals agrada el nèctar que produeixen moltes d’elles. Algunes, però, atrauen l’insecte a través de la forma dels pètals, que s’assemblen a la femella del pol·linitzador. Altres espècies tenen mecanismes d’autopol·linització, i no precisen de cap insecte per transferir el pol·len.

Curraià vermell

  

Entre les diverses espècies que vam poder contemplar al Montseny, tenim una de les més abundants i vistoses, la abellera catalana (ophrys catalaunica), que podeu veure a una de les fotografies, i d’altres com l’abellera becada (ophrys scolopax), la flor d’abella (ophrys apifera), el curraià blanc (cephalanthera longifolia), el groc (cephalanthera damasonium), i el vermell (cephalanthera rubra), i també la llengua de gall (serapias lingua), els botons de gos (orchis picta), i la platantera de dues fulles (platanthera bifolia) de flors blanques.

Va ésser una activitat molt interessant, en la que es va fer palesa la importància de preservar aquestes sensibles plantes tan peculiars.

Fotos i texte: J. Muñiz