Una antiga planta d’àrids, convertida en un perillós abocador

Bassals d'aigua contaminada per olis i hidrocarburs.

A Lliçà d’Amunt, junt a l’antic molí d’en Comes i al costat de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui, existeix una planta de fabricació de formigó i preparació de sorres, que va iniciar la seva activitat a principis dels anys setanta, i que ara, resta abandonada des de l’any 2010. Les seves instal·lacions han estat destrossades i desballestades per tal d’extreure’n les maquinàries, els metalls, els cables, els tubs i demés elements susceptibles de ser venuts a les ferrovelleries. Les teulades dels edificis, que han estat arrencades i esmicolades, són de fibrociment (conegut popularment com “uralita”). Nombrosos trossos d’aquest perillós material es troben escampats per tot arreu. Cal recordar que la manipulació del fibrociment està regulada, i l’ha de portar a terme una empresa especialitzada, ja que la pols que genera resulta extraordinàriament nociva, degut al contingut d’asbest o amiant, un perillós mineral, al que es relaciona amb la gènesi de certs tipus de càncers pulmonars.

Nombrosos trossos d'uralites es troben escampats per terra.

Els terrenys de l'antiga planta convertits en un gran abocador.

A part dels trossos de fibrociment escampats per terra, també podem trobar altres elements nocius per al medi, com recipients amb olis industrials, que han estat abocats per terra, i restes de gas-oil. Aquests líquids escampats, poden contaminar fàcilment els aqüífers. A més, s’ha de tenir en compte que, molt a prop de la planta es troba el riu Tenes, a més d’una gran bassa i el canal dels regants, que transporta l’aigua que es fa servir per regar camps d’hortalisses que es troben a zones properes.

L’abandonada planta d’àrids no es troba vallada ni protegida amb cap tipus de tancament, amb el conseqüent risc que això representa per a qualsevol persona que hi pugui entrar, inclòs els nens. Caminar per la zona també resulta perillós, ja que podem trobar molts elements que poden tallar o es poden clavar als peus, tals com fustes amb claus i estelles, trossos de totxos i rajoles, vidres trencats, etc. 

Un cubitainer ha vessat l'oli que contenia.

Els voltants de la planta també s’han convertit en un abocador incontrolat. En efecte, restes del mateix desballestament dels edificis del conjunt, a més de muntanyes de runes, restes de construcció diversos, fustes, plàstics, etc. conformen el paisatge que podem contemplar al acostar-nos a les instal·lacions de l’antiga empresa.

També cal esmentar l’existència de dos pous d’aigua oberts, que no compten amb cap  tipus de protecció, un dels quals te uns 8 metres de fondària. Aquests pous representen un risc evident, pel perill de possibles caigudes.

El molí d'en Comes en perill.

A tot l’anterior, cal afegir que l’antic molí d’en Comes, històric edifici incorporat al catàleg de patrimoni que va editar l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, està patint, al igual que les instal·lacions de la planta d’àrids, un procés de degradació evident, amb portes i finestres esbutzades i destrosses diverses.

Respecte al mateix, cal remarcar que es tracta d’un interessant edifici del segle XIII, reformat posteriorment i que alberga l’antic molí fariner i l’habitatge del moliner.

Així doncs, paisatge, medi i patrimoni històric, es troben clarament amenaçats per la deixadesa i aquesta gran quantitat d’abocaments incontrolats, a més, el risc potencial que representa per a la salut mediambiental i les persones, fa que sigui urgent prendre les mesures necessàries per tal de corregir el problema. (fotos i article: GOT)