EL XIPRER
Cupressus Sempervirens L. (var. horizontalis, var. piramidalis)
CAT: xiprer, xiprer mediterrani
ESP: ciprés común, ciprés del mediterráneo, ciprés italiano
ENG: mediterranean cypress
FRA: cyprès de Provence
ITA: cipresso comune
Família:
Cupressàcies (Cupressaceae)
Descripció:
Arbre del grup de les coníferes, de fulles perennes, petites, escamoses,
color verd fosc, en branques molt fines. El tronc és recte, amb escorça de
color grisenc, que pot arribar a fer fins a dos metres de diàmetre. És de
creixement ràpid en els primers anys, i pot atènyer alçades d’entre 25 i 35
metres. És un arbre cultivat, molt resistent, i tolerant a la poda. Pot viure
més de 500 anys. Es presenta en dues varietats: la horitzontal, amb ramificació
estesa, formant una copa oberta i amb aspecte de cedre, i la piramidal, de port
columnar, estret i alt, en forma d’agulla, essent aquesta la forma més abundant.
Floració i fructificació:
varietat horizontalis |
És una espècie monoica, trobem flors masculines i femenines en el mateix
arbre. Floreix a la primavera, amb inflorescències sense valor ornamental; les
masculines estan formades per petits cons de color groguenc, que apareixen a la
punta de les branques, les femenines apareixen en grups, formant cons o pinyes
denominades gàlbuls, de forma arrodonida i recobertes d’escames, que
inicialment són de color verd i que es tornen marrons i fosques a mesura que
maduren. A l’interior s’hi troben les llavors, petites i alades, que cauen quan
els gàlbuls s’obren, això succeeix durant la tardor del següent any de la
floració. El vent és l’agent que permet la pol·linització.
Hàbitat i ecologia:
Originari de regions del
mediterrani oriental tals com Persia, Anatòlia, Xipre i Creta. Avui dia és present
a tota la zona mediterrània, i també a Califòrnia a més d’altres llocs més
frescos com les illes Britàniques o Nova Zelanda. A les nostres contrades va
ser introduït a l’època dels romans. És un arbre cultivat, rústic, resistent a
la sequera i al fred, que prefereix zones assolellades i terrenys profunds, degut
al gran desenvolupament de l’aparell radical. S’adapta a tot tipus de terrenys
excepte els molt molls i els salins. Es sol trobar als parcs, jardins,
cementiris i monestirs, i també formant tanques, divisòries i paravents. Es pot
reproduir per llavors, que s’han de sembrar als començaments de la primavera.
Composició i usos:
detall de fulles i gàlbuls |
Als gàlbuls s’hi troben tanins i oli essencial, ric en cedrol o càmfora de
xiprer. A les fulles hi ha presència de flavonoides, que són substàncies
antioxidants.
Al xiprer se li atribueixen propietats astringents, expectorants,
diürètiques, sudorífiques, antiinflamatòries, antireumàtiques i vasoconstrictores,
i gràcies a aquestes darreres, és molt eficaç per tractar varius i hemorroides.
És bon vulnerari; ajuda a guarir ferides de lenta cicatrització i a curar els
voltadits (uñeros). També pot pal·liar trastorns del sistema nerviós. Amb
l’essència i aigua bullent es poden fer bafs per combatre la tos. Es diu que
les fulles picades i barrejades amb vinagre enfosqueixen el cabell.
Altres usos del xiprer:
varietat piramidalis |
-Com a arbre ornamental en jardins, parcs, etc.
-En la formació de tanques i divisòries, plantant-los formant fileres, a
les que es pot donar un aspecte continu i homogeni, gràcies a la poda.
-Com a paravents, en zones ventoses, on es planten per protegir els
conreus.
-Com a tallafocs; s’estudia
aquesta possibilitat per la seva resistència al foc. Al respecte cal dir que
durant l’estiu de 2012, a Xèrica (Castelló), una gran plantació de xiprers situada
al mig del bosc, es va salvar d’un devastador incendi que va calcinar unes
20.000 hectàrees.
Fusta:
És lleugera, de color clar i textura fina, no resinosa, perfumada amb aroma
de cedre i molt resistent a la podridura i als insectes. S’usa en ebenisteria, en
torneria, en decoració i escultura, també per construir caixes i per fer les
xapes de les guitarres. Es va usar en construcció naval, per la seva
resistència a la humitat. Degut a la presència de nusos, és una fusta que costa
de serrar.
Etimologia i història:
Cupressus és el nom
llatí del xiprer, que prové de "Cyprus" (Xipre)
d’on és originari i hi creix silvestre. Sempervirens vol dir en llatí, “sempre verd”, fent referència a la
perennitat de les seves fulles.
El xiprer era considerat en molts pobles un arbre sagrat o “arbre de la
vida” degut a la seva longevitat, per això, des de fa més de vint segles, és
present en els cementiris. En èpoques dels grecs i romans, l’arbre estava
consagrat a Plutó, deu dels inferns.
A casa nostra, el xiprer havia estat símbol de benvinguda i hospitalitat.
Es parla de que un xiprer plantat davant d’una casa era senyal d’hospitalitat. També
alguns autors diuen al respecte, que si hi havia un xiprer davant la casa,
indicava al viatger que es tenia dret a beure i a un petit àpat, si n'hi havia
dos, llavors es podia esperar un àpat complet, i tres xiprers volia dir que, a
més, es tenia el dret de passar-hi la nit.
Categoria UICN: NT (quasi amenaçada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada