EL XIPRER

Cupressus Sempervirens L. (var. horizontalis, var. piramidalis)

CAT:  xiprer, xiprer mediterrani

ESP: ciprés común, ciprés del mediterráneo, ciprés italiano

ENG: mediterranean cypress

FRA: cyprès de Provence

ITA: cipresso comune

Família:

Cupressàcies (Cupressaceae)

Descripció:

Arbre del grup de les coníferes, de fulles perennes, petites, escamoses, color verd fosc, en branques molt fines. El tronc és recte, amb escorça de color grisenc, que pot arribar a fer fins a dos metres de diàmetre. És de creixement ràpid en els primers anys, i pot atènyer alçades d’entre 25 i 35 metres. És un arbre cultivat, molt resistent, i tolerant a la poda. Pot viure més de 500 anys. Es presenta en dues varietats: la horitzontal, amb ramificació estesa, formant una copa oberta i amb aspecte de cedre, i la piramidal, de port columnar, estret i alt, en forma d’agulla, essent aquesta la forma més abundant. 

Floració i fructificació:

varietat horizontalis

És una espècie monoica, trobem flors masculines i femenines en el mateix arbre. Floreix a la primavera, amb inflorescències sense valor ornamental; les masculines estan formades per petits cons de color groguenc, que apareixen a la punta de les branques, les femenines apareixen en grups, formant cons o pinyes denominades gàlbuls, de forma arrodonida i recobertes d’escames, que inicialment són de color verd i que es tornen marrons i fosques a mesura que maduren. A l’interior s’hi troben les llavors, petites i alades, que cauen quan els gàlbuls s’obren, això succeeix durant la tardor del següent any de la floració. El vent és l’agent que permet la pol·linització. 

Hàbitat i ecologia:

Originari de regions del mediterrani oriental tals com Persia, Anatòlia, Xipre i Creta. Avui dia és present a tota la zona mediterrània, i també a Califòrnia a més d’altres llocs més frescos com les illes Britàniques o Nova Zelanda. A les nostres contrades va ser introduït a l’època dels romans. És un arbre cultivat, rústic, resistent a la sequera i al fred, que prefereix zones assolellades i terrenys profunds, degut al gran desenvolupament de l’aparell radical. S’adapta a tot tipus de terrenys excepte els molt molls i els salins. Es sol trobar als parcs, jardins, cementiris i monestirs, i també formant tanques, divisòries i paravents. Es pot reproduir per llavors, que s’han de sembrar als començaments de la primavera. 

Composició i usos:

detall de fulles i gàlbuls

Als gàlbuls s’hi troben tanins i oli essencial, ric en cedrol o càmfora de xiprer. A les fulles hi ha presència de flavonoides, que són substàncies antioxidants.

Al xiprer se li atribueixen propietats astringents, expectorants, diürètiques, sudorífiques, antiinflamatòries, antireumàtiques i vasoconstrictores, i gràcies a aquestes darreres, és molt eficaç per tractar varius i hemorroides. És bon vulnerari; ajuda a guarir ferides de lenta cicatrització i a curar els voltadits (uñeros). També pot pal·liar trastorns del sistema nerviós. Amb l’essència i aigua bullent es poden fer bafs per combatre la tos. Es diu que les fulles picades i barrejades amb vinagre enfosqueixen el cabell.   

Altres usos del xiprer:

varietat piramidalis

-Com a arbre ornamental en jardins, parcs, etc.

-En la formació de tanques i divisòries, plantant-los formant fileres, a les que es pot donar un aspecte continu i homogeni, gràcies a la poda.

-Com a paravents, en zones ventoses, on es planten per protegir els conreus.

-Com a tallafocs; s’estudia aquesta possibilitat per la seva resistència al foc. Al respecte cal dir que durant l’estiu de 2012, a Xèrica (Castelló), una gran plantació de xiprers situada al mig del bosc, es va salvar d’un devastador incendi que va calcinar unes 20.000 hectàrees. 

Fusta:

És lleugera, de color clar i textura fina, no resinosa, perfumada amb aroma de cedre i molt resistent a la podridura i als insectes. S’usa en ebenisteria, en torneria, en decoració i escultura, també per construir caixes i per fer les xapes de les guitarres. Es va usar en construcció naval, per la seva resistència a la humitat. Degut a la presència de nusos, és una fusta que costa de serrar. 

Etimologia i història:

Cupressus és el nom llatí del xiprer, que prové de "Cyprus" (Xipre) d’on és originari i hi creix silvestre. Sempervirens vol dir en llatí, “sempre verd”, fent referència a la perennitat de les seves fulles.

El xiprer era considerat en molts pobles un arbre sagrat o “arbre de la vida” degut a la seva longevitat, per això, des de fa més de vint segles, és present en els cementiris. En èpoques dels grecs i romans, l’arbre estava consagrat a Plutó, deu dels inferns.

A casa nostra, el xiprer havia estat símbol de benvinguda i hospitalitat. Es parla de que un xiprer plantat davant d’una casa era senyal d’hospitalitat. També alguns autors diuen al respecte, que si hi havia un xiprer davant la casa, indicava al viatger que es tenia dret a beure i a un petit àpat, si n'hi havia dos, llavors es podia esperar un àpat complet, i tres xiprers volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit.

Categoria UICN: NT (quasi amenaçada).