LA CELIDÒNIA

CAT: Celidònia, herba berruguera, herba de les orenetes. 

ESP: Celidonia mayor, hierba golondrinera.

ENG: Greater celandine.

FRA: Chélidoine.

ITA:   Chelidonia. 

Nom científic: Chelidonium majus L. 

Família: Papaveràcies (papaveraceae). 

Floració: Floreix a finals de primavera amb flors de color groc intens, amb quatre pètals en creu i molts estams, aquestes apareixen al capdamunt de les tiges, en grups d’entre 2 i 6.

Descripció: Planta herbàcia i vivaç emparentada amb les roselles, que pot arribar fins a 1 metre d’alçada, Té fulles profundament dividides, de 30 cm de llarg. El fruit és una càpsula verda allargada que conté llavors petites i negres, que atrauen les formigues, les quals les dispersen. L’arrel és rizomatosa, i d’ella parteixen les tiges aèries, molt ramificades, fràgils i peludes, que al trencar-les desprenen un làtex espès de color taronja que resulta molt càustic. Tota la planta és tòxica. 

Hàbitat i ecologia: És originària d'Europa i de la conca mediterrània. A la península Ibérica se la pot trobar al centre i nord, mentre que al sud escasseja o falta. Viu en llocs frescos i humits de zones no cultivades de la terra baixa i la muntanya mitjana. Moltes vegades creix a la vora de les cases. Normalment la trobem en llocs ombrívols, però si la cultivem pot estar també a zones de semiombra o assolellades, això sí, sempre ben regada. La podem reproduir a través de llavors. S’han vist nombrosos exemplars a zones pròximes al riu Tenes. 

Composició i Usos: Conté alcaloides que li confereixen toxicitat, a més de diversos àcids orgànics i fosfats. Les llavors són riques amb oli. El làtex de la planta és molt càustic i pot provocar dermatitis per contacte. Aquest es fa servir externament per combatre les berrugues, el qual s’aplica fresc 2 o 3 cops al dia sobre la berruga fins que desaparegui, cuidant però, de protegir les zones del voltant amb vaselina o una gasa. Per via interna se li coneixen propietats sedants, analgèsiques, antiespasmòdiques, antitusives i hipoglucèmiques.  També estimula l’activitat cardíaca, augmenta la pressió sanguínia i afavoreix la dilatació de les arteries. Al tractar-se d’una planta tòxica, no es recomana l’ús si no està supervisat per un especialista. Darrerament s’investiga amb medicaments fets amb aquesta planta, per al tractament de tumors malignes.

Foto: Wikipèdia. Fitxa: GOT