dilluns, 14 de gener de 2013

LA PLAGA DE LES PALMERES
Darrerament, les palmeres del nostre entorn, estan literalment quasi desapareixen, degut a l’atac d’una agressiva plaga d’insectes, concretament de l’anomenat escarabat morrut o becut vermell o de les palmeres. Les plantes afectades són la típica palmera canària (Phoenix canariensis) i la palmera datilera (Phoenix dactylifera). 
L'insecte 
El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) és en realitat un corc (gorgojo en castellà), un coleòpter barrinador de la família dels Curculiònids (o Curculionidae). En castellà es denomina “picudo rojo “. Aquest insecte alat fa una llargària de 2 a 5 cm i presenta un color vermellós semblant al ferro oxidat, amb taques negres al tòrax, i està dotat d’un allargat i característic morro. La femella posa entre 300 i 400 ous al teixit tendre de la corona de la palmera o a les ferides del tronc. Entre els 3 i els 5 dies els ous eclosionen, i surten les larves, que van creixent fins arribar a fer uns 5 cm de llargària, adquirint un color groguenc, aquestes no tenen potes i compten amb unes poderoses mandíbules. Els insectes resten en aquest estadi entre 1 i 3 mesos, per després, tancar-se en un capoll que fan amb les fibres de la mateixa palmera, en el que es consumarà la fase de metamorfosi, que pot durar fins a un mes, després surt l’insecte adult.  El cicle biològic complet pot durar entre 3 i 4 mesos.  
Els efectes 
font: diari digital Premiàplus, gener 2013
Els adults, que poden viure fins a 3 mesos, viatgen per via  terrestre o aèria, recorrent distàncies fins a 5 km, atrets per les kairomones de les palmeres, les substàncies vegetals que les plantes desprenen a causa d'una ferida o d'una poda mal feta, els insectes viatgen fins la corona, normalment de dia, i hi dipositen els ous. Des del seu naixement, les larves comencen a excavar galeries dins la gemma apical, que és la part de la palmera d'on brollen les fulles. Les galeries, de més d’un metre de llargària, arriben fins a l’interior del tronc. La palmera mor quan la zona apical es veu molt danyada. En el moment en què apareixen els primers símptomes visibles de colonització, el morrut està a punt d'arribar a la següent fase del seu cicle vital i es construeix el capoll per convertir-se en pupa, d’on més tard sortirà una nova generació d’adults que continua alimentant-se dels teixits tous de la planta. Quan s’acaba l’aliment els adults abandonen la palmera disposats a colonitzar-ne d’altres.

Si no s’actua a temps contra la infecció d’una palmera, aquesta acaba sucumbint irremeiablement. S’ha de dir, però, que és molt difícil detectar els primers estadis de la infecció, ja que les larves inicien l’activitat a l’interior de la palmera. Un altre aspecte negatiu de la plaga, és que aquesta, al igual que moltes de les espècies introduïdes, no te gaires enemics naturals, per contra, un aspecte favorable és que el fred en frena l’expansió. A la fotografia podeu veure una palmera canària morta pels efectes de la plaga, la imatge correspon a una zona de Premià de mar, on la plaga va començar a fer estralls ja fa uns 7 anys.
La plaga i els símptomes 
El becut vermell és la plaga més preocupant actualment en les palmeres de Catalunya i d'Espanya, originari de les àrees tropicals del Sud-est Asiàtic i Polinèsia, aquest curculiònid està augmentant la seva àrea de distribució, primer va colonitzar la península Aràbiga i els països del nord d’Àfrica, fins arribar a Espanya, on es va detectar per primer cop a la zona de Granada i Màlaga, cap al 1995. En Aquests moments la plaga està afectant tot l’arc mediterrani, i concretament a Catalunya està causant estralls a tota la zona litoral i prelitoral.  Se suposa que l’insecte va arribar a Espanya en palmeres importades d’Egipte, prèviament infestades i que no havien passat cap tipus de control. Cal dir que en aquelles dates, es van fer importacions massives de palmeres a baix cost, per tal d’instal·lar-les en àrees de fort creixement urbanístic. Des d’aleshores, milers de palmeres estan sucumbint a l'atac d'aquest insecte. El famós palmerar d’Elx, el més gran d’Europa, ha estat també greument afectat per aquesta plaga.
font: Ajuntament de La Bisbal d'Empordà
Quan veiem que la copa d’una palmera perd simetria i es desestructura degut a que algunes fulles queden lleugerament caigudes, es quan hem de pensar que segurament pot estar infectada. Les fulles llavors, comencen a marcir-se i a engroguir-se, i al cap de poques setmanes, queden totes totalment abatudes i seques, senyal de que la palmera ja és morta. La presència de fibres al terra, fruit de l’excavació de galeries per part de les larves, és un altre indicatiu de la presència de la plaga. En la fotografia, palmera canària afectada amb la copa clarament desestructurada.  

Tractaments i prevenció
font: Agroterra
S’han aplicat diversos mètodes per eliminar els insectes i controlar la plaga, alguns amb escàs èxit. Entre els mètodes utilitzats podem destacar el ruixat foliar de palmera amb insecticides químics, i l’ús d’insecticides químics sistèmics injectats a través d’estaques inserides al tronc de la palmera. També s’usen els insecticides biològics, que resulten ser els de major eficàcia, tals com els preparats que es ruixen sobre la corona de la palmera, a base de nematodes entomopatògens que parasiten als insectes. També s’està assajant amb moltes esperances d’èxit, l’aplicació del fong beauveria bassiana, que parasita i mata als becuts. Per detectar i reduir la plaga, també s’usen trampes de captura massiva a través de feromones i kairomones, que atrauen els adults, tals com les de la fotografia de sota, que son vermelles, ja que és un color que els atrau. Un altre mètode més curiós, és el de l’aplicació de microones d’alta freqüència a la base del capitell de la palmera, per tal de matar totes les formes de vida de l’insecte. A dalt podeu veure una de les piquetes d’endoteràpia, que s’insereixen al tronc de la palmera foradant-lo amb una broca, porten un orifici dotat de tap, per on s’injecta el preparat sistèmic.
font: Agrológica-servicios agrícolas
Per prevenir la infecció s’ha de procurar que les palmeres afectades no la transmetin a les que tenen a prop, per això cal arrencar i retirar els exemplars molt afectats o morts, que es poden cremar o triturar, per tal d’evitar la sortida dels adults i la seva dispersió. També cal evitar les podes, o realitzar-les solament a l’hivern, ja que l’olor de la sàvia que es desprèn, actua com un potent atraient pels escarabats. En zones properes als focus de la plaga es recomana aplicar tractaments químics sobre l'ull de la palmera i les ferides de poda. Per últim, també s’aconsella regar abundantment als mesos d’estiu.


Per últim, cal dir que degut al gran nombre d’exemplars afectats, la crisi i la desídia amb que s’ha tractat aquest tema des d’alguns ajuntaments, la plaga va avançant de manera alarmant. Els particulars que tenen palmeres afectades, a vegades no les poden tractar ni retirar degut a l’alt cost i la falta d’ajudes per part dels consistoris. Cal doncs, prendre consciència de la magnitud del problema i actuar-hi decididament abans que sigui massa tard, i perdem per sempre aquest valuós patrimoni vegetal que son las palmeres, tan arrelades al nostre territori. (article: GOT)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada