divendres, 30 d’agost de 2013

LA VERÒNICA ACUÀTICA
Veronica beccabunga L.

CAT: Verònica acuàtica, becabunga, créixens de cavall, ulls blaus, glinxot.
ESP: Verónica acuática, verónica berrena, becabunga, hierba azul.
ENG: Brooklime, water pimpernel.
FRA: Véronique des ruisseaux, cresson de cheval.
ITA: Beccabunga.
Família: Escrofulariàcies (scrophulariaceae). 
Descripció: Planta herbàcia vivaç, una mica suculenta, de fulles oposades de color verd lluent i sense pèls, que tenen forma ovalada i vores lleugerament dentades, fan de 20 fins a uns 75 mm de llargària, i una amplada de fins a 35 mm. Les tiges, cilíndriques, de color vermellós i generalment postrades, poden fer fins a 80 cm de llargària. Aquestes tenen arrels als entrenusos, que ajuden a propagar la planta fàcilment, i des d’on sortiran noves tiges ascendents. 
Floració: Floreix a la primavera i estiu, amb raïms de flors que neixen a les axil·les de les fulles. Aquestes flors són petites i tenen quatre pètals de color blau intens. El fruit és una petita càpsula que conté fins a unes 70 llavors de color groguenc. 
Hàbitat i ecologia: La podem trobar a gran part de la península Ibèrica i d’Europa. Creix en indrets humits, tals com vores de rius, rieres o fonts, on toca el sol, encara que també suporta l’ombra. No es troba present en llocs molt fertilitzats o nitrogenats. Sol ser indicadora de sòls alcalins. 
Composició i usos: Conté tanins i una alta concentració de iode. Les tiges i fulles son comestibles, de sabor lleugerament amarg, que s’han de consumir fresques ja que sinó perden les seves propietats. És aperitiva, diürètica, depurativa i antiescorbútica. És molt semblant, en quan a gust i propietats curatives als créixens (berros). 
Categoria UICN: LC (poc preocupant).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada