EL MARFULL

Viburnum tinus

CAT: Marfull, llorer bord
ESP: Durillo, laurentina, laurel salvaje
ENG: Common laurestine
FRA: Laurier-tin, viorne-tin
ITA: Laurotino

Família: Adoxàcies (abans Caprifoliàcies) 

Descripció: Arbust perennifoli de capçada arrodonida, que pot arribar fins als 3 metres d'alçada o més. Les fulles, semblants a les del llorer, fan de 4 a 10 cm de llargària, són oposades, de forma ovada, coriàcies, llustroses, de color verd intens a l'anvers i peludes pel revers. El marge d’aquestes té uns pèls que resulten visibles a contrallum. Les branques joves també presenten pèls i solen adquirir una tonalitat rogenca. L’escorça és de color gris.

Floració: Entre gener i maig fa unes petites flors blanques o una mica rosades, d'uns 6 mm i que es troben agrupades formant ramells densos a l’extremitat de les tiges (inflorescències). Els fruits, tòxics i lleugerament aromàtics, apareixen cap a finals d’estiu, i són unes petites drupes de forma ovalada i de color blau metàl·lic quan maduren. 

Hàbitat i ecologia: És un arbust típicament mediterrani, que a Catalunya es troba en zones d’alzinar o zones de brolles o màquies on aquest ha estat destruït. No es troba en llocs de clima més extrem com els Pirineus o la depressió central catalana. És rar a València i a les illes Balears. És una planta que prefereix indrets humits i ombrívols. 

Composició i usos: Els principis actius de la planta són els tanins i la viburnina, un alcaloide amarg i tòxic. Les fulles, molt amargues, en infusió tenen propietats antifebrífugues, diürètiques i purgants, però el seu ús ha d’estar sempre supervisat per un especialista, ja que és una planta tòxica. La tintura d’aquesta planta s’està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió. Es utilitzada com a planta de jardí, per la seva resistència, fàcil cultiu i vistosa floració. A més el seu port, resulta molt adient per formar tanques vives (setos). Es pot reproduir fàcilment per esqueix. 

Categoria IUCN: Poc preocupant.