divendres, 19 d’agost del 2011


 La flor de neu 
Leontopodium Alpinum Una delicada planta en perill d’extinció
[texte i fotos: Josep Muñiz] 






Aquest reportatge està dedicat a la flor de neu, una petita planta perenne de flors molt cobejades i difícil de trobar a Catalunya. Aquesta planta de la família de les compostes o asteràcies (asteraceae), està protegida per llei a la majoria de països on es troba, inclosa Catalunya, on està inscrita en el catàleg d’espècies en perill d’extinció, i per tant, no es pot tallar ni recol·lectar-ne cap part, incloses les llavors.
 La podem trobar als Pirineus, a la zona d’Ordesa i també a Catalunya, en uns pocs llocs molt concrets de l’Alt Berguedà, en zones altes de roca calcària dels Rasos de Peguera i de la Serra de Catllaràs. També es present als Alps, als Carpats, a Sibèria i a alguns indrets del massís de l’Everest.
S’amaga sota l’aparença d’una sola flor, quan en realitat és un conjunt de diminutes flors de color groc, protegides per unes bràctees que tenen l’aparença de pètals. Aquests vistosos pètals, disposats en forma d’estrella, són de color blanc i de tacte vellutat. Les flors, que apareixen de juliol a setembre, s’aixequen per sobre de les carnoses fulles de la planta.
Una de les condicions que necessita per al seu desenvolupament és l’alçada, ja que de forma natural creix només a partir dels 1500m. Una altra de les seves característiques, és la seva resistència, ja que és capaç de sobreviure a més de 3.000m, suportant temperatures extremes i les radiacions ultraviolades del sol.
Propietats medicinals:
És un fort antioxidant que conté uns principis actius que protegeixen la pell dels raigs ultraviolats i ajuden a combatre els nocius radicals lliures. L’extracte d’aquesta planta és un poderós antioxidant, que estimula la regeneració cel·lular de la pell, atenuant els senyals d’envelliment i proporcionant hidratació, elasticitat i frescor. També posseeix propietats antiinflamatòries i relaxants. Se li atribueixen també propietats digestives.
Etimologia i simbologia:
El seu nom científic Leontopodium Alpinum, prové del grec i significa '''peu de lleó dels Alps'''. El nom d'Edelweiss ve de l'alemany i significa la noble blanca, per la seva bellesa i símbol de la puresa de l'alta muntanya. A la literatura sempre ha estat descrita envoltada de misteri i molts països l'han fet un símbol en escuts d'armes, en monedes, insignes d'empreses, etc. És la flor nacional de Suïssa, i també és símbol de la protecció de la natura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada