UNA ALTRA RECEPTA PER FER CODONYAT

[Recepta de Joan Navarro Morgades i facilitada per Abul Fazil]
PER 4 CODONYS GROSSOS

INGREDIENTS :

• Proporció per cada Kg de codony net  =  posar-hi 700 grams de sucre .
• Una mica d’aigua.

COM CONDIMENTAR:

• Utilitzar preferentment una cassola de fang o de ferro d’una mida mitjana. Per remenar fer servir una espàtula o millor cullera de fusta.
• Rentar i tallar els codonys a trossos i treure el cor / llavors.
• NO pelar.
• Posar mig dit d’aigua al fons de la cassola i tirar-hi els trossos de codony.
• Obrir el foc normal. Si és possible que agafi bona part del diàmetre de la cassola.
• Afegir el sucre de forma homogènia.
• Començar a remenar des del principi.... no deixar-ho de vista durant tota la cuita.
• El sucre es fondrà fins a tornar-se líquid. Tot esta be....
• Seguir remenant i observar el bull. Cal que sigui constant i no massa viu. Aquesta fase és la més llarga, ja que cal remenar i vigilar fins que els trossos de codony es facin tous, i passin d’un to daurat a un aspecte fosquet. Uns 40 minuts.
• Ara cal retirar del foc, i triturar amb “minipimer” poc a poc i fins que s’aconsegueixi una pasta gelatinosa i uniforme. Ull a les esquitxades!!.
• Tornar la cassola al foc (encara estarà bullint) encendre a una flama o intensitat baixa i seguir remenant. La pasta anirà fent el “xup xup” i un efecte com de petites erupcions volcàniques ...tot va be. ATENCIÓ!! NO parar de remenar i vigilar de no cremar-se.
• En aquesta fase final cal ser pacients i no tenir preses. Tot necessita el seu temps... i aquesta bullida, sense parar de remenar per les vores i pel mig, durarà fins que vegem que ja agafa el color vermellós propi de les barres de codonyat. Estem parlant d’uns 30 minuts aprox.
• Ara ja podrem parar el foc, però NO deixar de remenar fins que es pari la bullida. Aprox. uns 5 minuts.
• Treure del foc i amb la cullera de fusta començar a passar la pasta de codony als motlles que volem presentar o fer servir per guardar. Cal que siguin, si és possible, recipients de fons i parets llises, ja que és més fàcil desemmotllar. Picar una mica mentre omplim, per tal que tot el recipient quedi ple, la pasta és densa i no corre massa encara que la forcis amb la cullera.
• Ara deixar refredar de forma natural d’1 a 3 hores. Desprès es podrà posar al frigorífic per acabar de tenir textura i consistència  “dura”. 
• Ja es pot desemmotllar i servir. BON PROFIT !!. 
• Per conservar i evitar major enduriment, cal tapar amb film de plàstic transparent. Pot estar fora de la nevera, ja que la caramel·lització el conservarà perfectament durant molts dies.

TALLER DE CUINA NATURAL

FEM CODONYAT

Iniciem aquesta nova secció de cuina, aprenent a fer codonyat, un postre deliciós i molt saludable.
El nostre amic i col·laborador, en Pedro, ens ha ensenyat a preparar aquest dolç aliment.
Aquí teniu la recepta, tal i com ens la va ensenyar en Pedro:

Utilitzarem codonys madurs, els coneixerem pel seu color groc i olor aromàtica, mirant que tinguin el mínim de nafres i cops a la pell. Els tallarem a trossos traient abans el cor amb cura, que no quedi cap llavor, aquests com que tenen molta pectina els podem utilitzar per fer gelea. Podem deixar la pell (la consistència final no queda tan refinada) o pelar-los.

Es treu el cor dels codonys.

Un cop trossejats hi afegirem el sucre de canya (moreno) en una proporció de 75 gr. de sucre per cada 100 gr. de codony net. Ho deixem reposar un dia sencer i veurem com el codony deixa anar força líquid gràcies al sucre.  

Ho introduirem tot en una olla i ho posarem al foc durant aproximadament una hora. Ho anirem remenant, i a poc a poc notarem que es va estovant i es va evaporant l’aigua. Passada aquesta estona ho retirarem del foc i ho triturarem tan fi com vulguem i ho tornarem a posar al foc. Ara sí que hem de remenar sense parar perquè no s’enganxi i s’acabi d’evaporar el líquid i també per no esquitxar-nos, perquè aquesta barreja tan ensucrada crema molt! En aquest moment hi podem afegir un polsim de canyella (aproximadament un pessic per Kg) vigilant de no posar-n’hi massa ja que el gust de seguida sobresurt.

Codonyat acabat i envasat, llest per a consumir.

Si no estem segurs d’haver acabat, traiem l’olla del foc i amb cura farem un petit tastet. En acabar posarem el codonyat en un recipient, ho deixarem refredar i veurem com en poca estona queda amb la consistència adequada. Ho posarem a la nevera i ja tindrem a punt un exquisit codonyat, perfecte per prendre a qualsevol hora sol o acompanyat del formatge que vulguem.

Bon profit!

AIGUA DE COP

(UN ANTIINFLAMATORI NATURAL)

Recepta per elaborar un antiinflamatori casolà, per usar quan ens donem algun cop.

Col·locar àrnica montana assecada i trossejada, dins un pot de vidre i posar-hi alcohol de farmàcia, en la proporció aproximada de 20gr d’àrnica per cada litre d’alcohol.



Tapar el pot i deixar-lo a l’exterior, (a sol i serena) durant 2 o 3 setmanes, en un indret on no toqui el sol directe, remenant-lo de tant en tant.

Passat aquest temps, es cola la solució i es guarda en un pot o ampolla ben nets, amb una etiqueta que posi “aigua de cop”.

ADOBAR OLIVES ARBEQUINES

(AIGUA HERBES SAL)

Ara estem a la temporada de la recollida de les olives, en JOAN Navarro Morgades i ROSER Lleonart Fortuny ens mostren una recepta molt interessant de com adobar les olives arbequines.

DISPOSAR DE:

8/10 Kg D’OLIVES ARBEQUINES.(si ni han mes, seguir el que es diu amb proporció)

4 RECIPIENTS DE PLÁSTAIC AMB CABUDA DE 4 / 5 L. ( ES PODEN FER SERVIR GARRAFES D’AIGUA DEL SUPER OBERTES PER DALT). AQUESTS RECIPIENTS ENS SERVIRAN PER FER * “LA NOVENA”.

35 A 40 POTS DE VIDRE BUITS I BEN NETS ( dels que es guarden a casa), ES MOLT IMPORTAN ASSEGURARSE DE QUE TANQUEN BE I FORT.

1 GARRAFA DE 5 litres D’AIGUA DE MANANTIAL -NO CLORADA-

350 grams. DE SAL DE CUINA. ( CALDRA PREPARAR AIGUA SALADA AL 7% DEL CONTINGUT ).

UN BON GRAPAT DE LES SEGUENTES HERBES SEQUES :

• SAJOLIDA

• FARIGOLA

• ORENGA

• FONOLL

COM PROCEDIR :

• Escampar les olives sobre una taula ( en tandes de 2 0 3 kg ) i començar a fer-ne la tria, es a dir, treure les picades, molt toves, ennegrides, xafades o esclafades etc. Atenció!! ull amb les que tenen un piquet i son toves, quasi segur que tenen habitant.

• Les que donarem per bones, les anirem posant dins d’una de les garrafes obertes per dalt ( estaran buides i netes ). Anirem emplenant la “semi-garrafa” fins que falti 3 o 4 dits per emplenar-la.

• Ara i posarem aigua freda de l’aixeta, fins a cobrir i sobrepassar el contingut de les olives. Si alguna de les olives queda surant, es molt possible que no sigui bona.... cal *observar a partir del 2on. o 3cer. al canvi d’aigua.

• Procedir de la mateixa forma fins a completar totes les olives de que disposem. Aquesta tasca del procés es molt entretingut, però te la avantatge de que si ho fem be i en cura la resta serà rapit i el resultat satisfactori.

• Ara es quan pròpiament comença la novena, es a dir, cada dia i durant 9 dies canviarem l’aigua de cada un dels envasos de les olives. Observarem que cada dia deixen una espècie de bromera superficial i també que cada dia fan mes fortor i que es van enfosquin. Cap problema!! aquest es el procés natural que fan durant els 9 dies de neteja. NO ES PRUDENT INTERROMPRE LA NETEJA .

• El dia que fa 10 cal envasar-les. Tasca una mica laboriosa però que culminarà el procés.

1. Disposar de lloc suficient per obrir els pots, posicionar un escorredor amb un plat a sota. També espai suficient per escampar, tallar i barrejar les herbes i tenir la solució de l’aigua salada al costat.

2. Comencem traient les olives de la primera semi-garrafa. Aboquem a l’escorredora dins de la pica i sense esbandir-les ( plat a sota ), ens acostem a la taula dels pots i les herbes. Es important que cada pot vagi acompanyat de la seva tapa.

3. Posem un pessic d’herbes al fons del pot, cal fer una barregeta o be agafar-ne una mica de cada. Reomplim amb olives fins arran del coll del pot. Sacsejarem una mica per “acomodar” el contingut i tornarem a posar herbes a la part superior del pot. RECORDAR !! deixar buit d’olives el coll del pot.

4. Ara ja podem tirar-hi l’aigua salada ( varem preparar una solució del 7%, màxim del 10% si agraden saladetes ). El pot cal que conservi 4 / 5 mil•límetres de zona buida a la part superior. Es una mesura per evitar que vessi suc per la tapa en cas de fermentar una mica.

5. Taparem ben fort el pot, l’hi donem un gir per assegurar que no vessa i adherim un gomet a la tapa amb la data del dia del envasat.

6. Seguirem el mateix procés del punts 2, 3, 4, 5 per a la resta d’olives i pots fins acabar el material.

CONSIDERACIONS.- Si disposem de pots grossos, es a dir, de 400 / 500 grams. o mes grossos, es aconsellable posar herbes entre mig (fer com 2 o 3 sostres ).

En cas de que un pot no tanqui be i es deixa fer el gir complert amb relativa facilitat., cal substituir-lo per un altre. Doncs hi entraria aire i es farien fongs.

QUAN CONSUMIR .- A partir del 3cer. mes de l’envasa’t, seran una mica margosetes. A partir dels 5 mesos i fins a 1 any solen ser molt bones .

JOAN Navarro Morgades i ROSER Lleonart Fortuny