LA PLAGA DE LES PALMERES
Darrerament, les palmeres del
nostre entorn, estan literalment quasi desapareixen, degut a l’atac d’una
agressiva plaga d’insectes, concretament de l’anomenat escarabat morrut o becut
vermell o de les palmeres. Les plantes afectades són la típica palmera canària
(Phoenix canariensis) i la palmera datilera (Phoenix dactylifera).
L'insecte
El
morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) és en realitat un corc (gorgojo en castellà), un coleòpter barrinador de la família dels Curculiònids (o Curculionidae). En castellà es denomina “picudo
rojo “. Aquest insecte alat fa una
llargària de 2 a 5 cm i presenta un color vermellós semblant al ferro oxidat, amb taques negres
al tòrax, i està dotat d’un allargat i característic morro. La femella posa
entre 300 i 400 ous al teixit tendre de la corona de la palmera o a les ferides
del tronc. Entre els 3 i els 5 dies els ous eclosionen, i surten les larves,
que van creixent fins arribar a fer uns 5 cm de llargària, adquirint un color groguenc,
aquestes no tenen potes i compten amb unes poderoses mandíbules. Els insectes
resten en aquest estadi entre 1 i 3 mesos, per després, tancar-se en un capoll que
fan amb les fibres de la mateixa palmera, en el que es consumarà la fase de
metamorfosi, que pot durar fins a un mes, després surt l’insecte adult. El cicle biològic complet pot durar entre 3 i
4 mesos.
Els efectes
 |
| font: diari digital Premiàplus, gener 2013 |
Els
adults, que poden viure fins a 3 mesos, viatgen per via terrestre o aèria, recorrent distàncies fins a
5 km, atrets per les kairomones de les palmeres, les substàncies vegetals que
les plantes desprenen a causa d'una ferida o d'una poda mal feta, els insectes
viatgen fins la corona, normalment de dia, i hi dipositen els ous. Des del seu
naixement, les larves comencen a excavar galeries dins la gemma apical, que és
la part de la palmera d'on brollen les fulles. Les galeries, de més d’un metre
de llargària, arriben fins a l’interior del tronc. La palmera mor quan la zona
apical es veu molt danyada. En el moment en què apareixen els primers símptomes
visibles de colonització, el morrut està a punt d'arribar a la següent fase del
seu cicle vital i es construeix el capoll per convertir-se en pupa, d’on més
tard sortirà una nova generació d’adults que continua alimentant-se dels
teixits tous de la planta. Quan s’acaba l’aliment els adults abandonen la
palmera disposats a colonitzar-ne d’altres.
Si no s’actua a temps
contra la infecció d’una palmera, aquesta acaba sucumbint irremeiablement. S’ha
de dir, però, que és molt difícil detectar els primers estadis de la infecció,
ja que les larves inicien l’activitat a l’interior de la palmera. Un altre
aspecte negatiu de la plaga, és que aquesta, al igual que moltes de les
espècies introduïdes, no te gaires enemics naturals, per contra, un aspecte
favorable és que el fred en frena l’expansió. A la fotografia podeu veure una
palmera canària morta pels efectes de la plaga, la imatge correspon a una zona
de Premià de mar, on la plaga va començar a fer estralls ja fa uns 7 anys.
La plaga i els símptomes
El becut
vermell és la plaga més preocupant actualment en les palmeres de Catalunya i d'Espanya,
originari de les àrees tropicals del Sud-est Asiàtic i Polinèsia, aquest
curculiònid està augmentant la seva àrea de distribució, primer va colonitzar
la península Aràbiga i els països del nord d’Àfrica, fins arribar a Espanya, on
es va detectar per primer cop a la zona de Granada i Màlaga, cap al 1995. En
Aquests moments la plaga està afectant tot l’arc mediterrani, i concretament a
Catalunya està causant estralls a tota la zona litoral i prelitoral. Se suposa que l’insecte va arribar a Espanya en
palmeres importades d’Egipte, prèviament infestades i que no havien passat cap
tipus de control. Cal dir que en aquelles dates, es van fer importacions massives
de palmeres a baix cost, per tal d’instal·lar-les en àrees de fort creixement
urbanístic. Des d’aleshores, milers de palmeres estan sucumbint a l'atac
d'aquest insecte. El famós palmerar d’Elx, el més gran d’Europa, ha estat també
greument afectat per aquesta plaga.
 |
| font: Ajuntament de La Bisbal d'Empordà |
Quan veiem que la copa d’una
palmera perd simetria i es desestructura degut a que algunes fulles queden
lleugerament caigudes, es quan hem de pensar que segurament pot estar
infectada. Les fulles llavors, comencen a marcir-se i a engroguir-se, i al cap
de poques setmanes, queden totes totalment abatudes i seques, senyal de que la
palmera ja és morta. La presència de fibres al terra, fruit de l’excavació de
galeries per part de les larves, és un altre indicatiu de la presència de la
plaga. En la fotografia, palmera canària afectada amb la copa clarament
desestructurada.
Tractaments i prevenció
 |
| font: Agroterra |
S’han aplicat diversos mètodes
per eliminar els insectes i controlar la plaga, alguns amb escàs èxit. Entre
els mètodes utilitzats podem destacar el ruixat foliar de palmera amb
insecticides químics, i l’ús d’insecticides químics sistèmics injectats a
través d’estaques inserides al tronc de la palmera. També s’usen els
insecticides biològics, que resulten ser els de major eficàcia, tals com els preparats
que es ruixen sobre la corona de la palmera, a base de nematodes entomopatògens
que parasiten als insectes. També s’està assajant amb moltes esperances d’èxit,
l’aplicació del fong beauveria bassiana, que parasita
i mata als becuts. Per detectar i reduir la plaga, també s’usen trampes de
captura massiva a través de feromones i kairomones, que atrauen els adults,
tals com les de la fotografia de sota, que son vermelles, ja que és un
color que els atrau. Un altre mètode més curiós, és el de l’aplicació de
microones d’alta freqüència a la base del capitell de la palmera, per tal de
matar totes les formes de vida de l’insecte. A dalt podeu veure una de les
piquetes d’endoteràpia, que s’insereixen al tronc de la palmera foradant-lo amb
una broca, porten un orifici dotat de tap, per on s’injecta el preparat
sistèmic.
 |
font: Agrológica-servicios agrícolas
|
Per prevenir la infecció
s’ha de procurar que les palmeres afectades no la transmetin a les que
tenen a prop, per això cal arrencar i retirar els exemplars molt afectats o
morts, que es poden cremar o triturar, per tal d’evitar la sortida dels adults
i la seva dispersió. També cal evitar les podes, o realitzar-les solament a
l’hivern, ja que l’olor de la sàvia que es desprèn, actua com un potent atraient pels
escarabats. En zones properes als focus de la plaga es recomana aplicar
tractaments químics sobre l'ull de la palmera i les ferides de poda. Per últim,
també s’aconsella regar abundantment als mesos d’estiu.
Per últim, cal dir que
degut al gran nombre d’exemplars afectats, la crisi i la desídia amb que s’ha
tractat aquest tema des d’alguns ajuntaments, la plaga va avançant de manera
alarmant. Els particulars que tenen palmeres afectades, a vegades no les poden
tractar ni retirar degut a l’alt cost i la falta d’ajudes per part dels
consistoris. Cal doncs, prendre consciència de la magnitud del problema i
actuar-hi decididament abans que sigui massa tard, i perdem per sempre aquest
valuós patrimoni vegetal que son las palmeres, tan arrelades al nostre
territori. (article: GOT)
