dilluns, 21 de juliol del 2014

Catalunya suspèn en la protecció dels boscos de ribera

► 2.300 voluntaris han analitzat la qualitat ambiental dels rius catalans.
► L'estat de l'aigua és bo, però hi segueix havent molts nitrats, sal i escombraries.
Uns voluntaris inspeccionen la riera de Vallcarquena, a Figaró-Montmany.
Uns voluntaris inspeccionen la riera de Vallcarquena, a Figaró-Montmany.
L'estat ambiental dels rius catalans ha millorat de manera més que notable en les últimes tres dècades, però encara segueix havent-hi punts negres on encara no es compleixen els objectius de la directiva europea sobre aigües per a l'any 2015, molt especialment pel que fa a la conservació dels boscos de ribera, la presència de nitrats o l'excessiva salinitat. Així ho ha constatat el maratonià esforç realitzat per 2.300 voluntaris convocats per l'associació Hàbitats -i el seu Projecte Rius- que al llarg de l'any passat van recórrer rius i petits rierols de Catalunya anotant les característiques químiques de l'aigua o la diversitat biològica, entre altres aspectes.
L'informe RiusCat 2013 subratlla que en la primera dècada del segle XXI s'observa «un important nombre de rius» que semblen haver arribat al màxim de millora, és a dir, que els progressos s'han estancat. L'apartat més clar és el dels boscos fluvials, les masses de vegetació que acompanyarien els cursos en una situació ideal, explica Sonia Liñán, portaveu de l'asociació Hàbitats. Segons l'informe, el 31% dels trams analitzats té una mala qualitat i en un altre 38% la qualitat és mediocre. Això significa en els dos casos que s'han alterat les ribes (per exemple, estan ocupades per construccions, parcs o vies de comunicació) o que el cabal està excessivament regulat. A més a més, el 77% dels trams analitzats presenten residus (en el 17% dels casos s'han localitzat restes d'obres, i en el 9%, pneumàtics). La situació és especialment greu als rius Llobregat, Besòs i a les rieres litorals.
LES MILLORES / En canvi, milloren sensiblement any rere any l'aspecte general de les aigües, que són transparents en el 77% dels trams, i l'olor, amb només el 4% dels punts analitzats amb pudor de claveguera o d'ous podrits. També és òptim, o almenys acceptable, el nivell de temperatura i el pH en la immensa majoria dels trams.
Des d'un punt de vista químic, la llacuna ambiental segueix sent la presència de nitrats. En el 22% dels trams analitzats a la primavera i el 31% a la tardor se'n registren almenys 20 mil·ligrams per litre d'aigua, molt a prop del nivell d'alerta. La situació és particularment greu al Besòs, però també afecta el Llobregat, el Ter i diversos trams de la conca de l'Ebre. Pel que fa a qualitat biològica, finalment, l'estudi destaca que en el 15% dels rius la presència de macroinvertebrats -un indicador de bona qualitat- és pobra o deficient i que en gairebé tots els trams s'observen plantes, aus i peixos exòtics.

Article d'Antonio Madridejos, aparegut a "El Periódico" el 3-6-2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada