dimarts, 24 de març del 2015

EL GINGEBRE
Zingiber officinale
Una planta exòtica usada com a medicinal i com espècia a la cuina
CAT: Gingebre, gingebre dolç
ESP: Jengibre, jengibre dulce
ENG: Ginger
FRA: Gingembre
ITA: Zenzero
Família:  Zingiberàcies
Descripció: Planta vivaç i resistent, que té un vigorós rizoma aromàtic de color beix per fora i groguenc per dins, que s’expandeix horitzontalment. Les fulles són llargues, de forma lanceolada i color verd clar. Les tiges, amb aspecte de canyes fines, poden arribar a superar un metre d’alçada.

Floració: Floreix entre els mesos d’agost i novembre, amb unes petites flors grogues i violetes que creixen agrupades en una inflorescència cònica que s’eleva des del rizoma amb un peduncle.
Hàbitat i ecologia: Originària de l’Índia i el sud est asiàtic, actualment es conrea  en zones tropicals de tot el món. És una planta que necessita indrets càlids i humits i prefereix sòls argilosos.
Composició, usos  i cultiu: La part que s’aprofita és el rizoma, que és aromàtic i conté un fragant oli essencial compost per diversos components com la càmfora, el geranial, o el linalol entre d’altres. També conté gingerols i shogaols (responsables de la picantor), quantitats apreciables de minerals com el magnesi, manganès, potassi, zinc i fòsfor, àcids ascòrbic i oxàlic, aminoàcids i sobre un 50% de midó.
És cultivada per utilitzar aquest rizoma per a ús culinari, com a espècie i com a medicinal. S’utilitza també en perfumeria i en l’industria de les begudes. Es comercialitzen els rizomes, però també altres formes: en pols, oli, confitat i melmelades. Països com la Xina, l’Índia, Indonesia, Nepal, Tailàndia, Bangladesh, Nigèria, Jamaica o Austràlia son grans productors, així com també l’illa de Hawai.

La planta necessita viure a llocs càlids i humits, i prefereix zones amb una mica d’ombra, on pot créixer més que a ple sol. Es pot reproduir fàcilment per divisió del rizoma.

Propietats: La part utilitzada, el rizoma, te un gust fort i picant, lleugerament dolç, i amb moltes propietats medicinals, entre les que podem citar: antioxidant, analgèsic, antiinflamatori (eficaç per l’artrosi, dolors reumàtics i lumbàlgia), reductor del colesterol, afavoridor de la digestió i circulació sanguínia, cardiotònic, regulador de la tensió arterial, colagog i protector del fetge, expectorant, preventiu de nàusees i també dels refredats. La medicina xinesa l’usa per tractar malalties causades o afavorides pel fred.
Categoria IUCN: LC poc preocupant.
UNA RECEPTA CONTRA EL DOLOR
Per alleujar el dolor reumàtic o la lumbàlgia es pot preparar la següent infusió d’aplicació externa: escalfar mig litre d’aigua i quan arrenqui el bull, retirar del foc i afegir dues cullerades soperes de gingebre en pols i remoure (millor amb cullera de fusta). A continuació es mulla un drap o gasa amb el preparat, i s’aplica molt calent sobre la zona adolorida. Repetir l’operació diverses vegades durant mitja hora, i repetir aquesta seqüència dos o tres cops al dia.

PREPARAR CERVESSA DE GINGEBRE


Es tallen 30gr. d’arrel fresca de gingebre, s’aixafen amb la fulla del propi ganivet i es posen en un bol, juntament amb 500gr. de sucre, 5 litres d’aigua bullent i el suc de dues llimones. En una tassa petita, es dissol una bosseta de llevat de cervesa sec en aigua tèbia i es deixa reposar entre tres o quatre minuts, per a que es desenvolupi el llevat. Afegir després el llevat a la mescla de gingebre, remoure i deixar reposar 24 hores. Colar i embotellar tapant amb tap de suro, deixant un petit espai en l’ampolla, ja que el líquid resultant produirà gas. Dependent de la temperatura ambient (quan més càlida més ràpid serà el procés de fermentació), als tres o quatre dies tindrem  una deliciosa beguda que es servirà freda i en got alt.
Fotos:  1- Gingebre amb flors i rizomes (Wikipèdia) / 2- Gingebre en conreu (biblioteca medicina tradicional mexicana - fototeca Nacho López) / 3- Daus de gingebre confitat (foto: El Rincón de los aromas) / 4- Gingebre en pols (foto autor) / 5- Gingebre en pols (foto autor) / 6- Rizomes (foto: Centro Tai - Argentina)

dijous, 6 de novembre del 2014

RESUM DE L'ACTIVITAT D'OBSERVACIÓ D'ARBRES 
Fotos: Abul Fazil / Josep Muñiz
El passat diumenge, 2 de novembre, vàrem portar a terme la darrera sortida de botànica d’enguany. En aquesta ocasió vam tractar el tema dels arbres, i acompanyats del guia Albert Petit, botànic i especialista en arbres, recorrerem els volts del riu Tenes.
Inici del recorregut
A les 9 del matí sortíem del camp de futbol de Lliçà d’Amunt, per seguidament baixar fins a la llera del riu Tenes per travessar-lo i agafar una pista que segueix fins a la nova bassa de Can Dunyó, on ens vam aturar per observar la vegetació i també les aus que allí es trobaven.
Diferents espècies de bosc de ribera son les que ens va descobrir l’Albert: pollancres, oms, moreres, salze blanc, saüc, saüc pudent, verns (dels quals només havien dos exemplars) i també d’altres com figueres, roures, xipresos, falses acàcies i fins i tot un tamariu, arbre poc habitual a la zona del Tenes. També ens va cridar l'atenció la vidalba, una planta enfiladissa típicament mediterrània que trepa pels troncs dels arbres, i també el galzeran, amb els seus fruits d'un vermell brillant.
Galzeran
Finalment vam tornar al punt d’inici de la sortida, seguint per sobre del fals turó que separa el riu del polígon industrial, a l’hora que el protegeix d’inundacions.

A aquesta sortida hi van participar gairebé una trentena de persones. A la cloenda es va servir un petit refrigeri.
Bassa de Can Dunyó

Pista que porta a la bassa de Can Dunyó
Vidalba trepant pel tronc i les fulles d'un arbre.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

PROPERA
SORTIDA D'OBSERVACIÓ D'ARBRES

Diumenge 2 de novembre de 2014

Farem un recorregut pels voltants del riu Tenes, acompanyats pel biòleg i expert en el tema, Albert Petit.
No cal inscripció prèvia.
Porteu calçat còmode.
Lloc de trobada: davant del camp de futbol de Lliçà d'Amunt.
Hora: les 9 del matí.

dilluns, 21 de juliol del 2014

Catalunya suspèn en la protecció dels boscos de ribera

► 2.300 voluntaris han analitzat la qualitat ambiental dels rius catalans.
► L'estat de l'aigua és bo, però hi segueix havent molts nitrats, sal i escombraries.
Uns voluntaris inspeccionen la riera de Vallcarquena, a Figaró-Montmany.
Uns voluntaris inspeccionen la riera de Vallcarquena, a Figaró-Montmany.
L'estat ambiental dels rius catalans ha millorat de manera més que notable en les últimes tres dècades, però encara segueix havent-hi punts negres on encara no es compleixen els objectius de la directiva europea sobre aigües per a l'any 2015, molt especialment pel que fa a la conservació dels boscos de ribera, la presència de nitrats o l'excessiva salinitat. Així ho ha constatat el maratonià esforç realitzat per 2.300 voluntaris convocats per l'associació Hàbitats -i el seu Projecte Rius- que al llarg de l'any passat van recórrer rius i petits rierols de Catalunya anotant les característiques químiques de l'aigua o la diversitat biològica, entre altres aspectes.
L'informe RiusCat 2013 subratlla que en la primera dècada del segle XXI s'observa «un important nombre de rius» que semblen haver arribat al màxim de millora, és a dir, que els progressos s'han estancat. L'apartat més clar és el dels boscos fluvials, les masses de vegetació que acompanyarien els cursos en una situació ideal, explica Sonia Liñán, portaveu de l'asociació Hàbitats. Segons l'informe, el 31% dels trams analitzats té una mala qualitat i en un altre 38% la qualitat és mediocre. Això significa en els dos casos que s'han alterat les ribes (per exemple, estan ocupades per construccions, parcs o vies de comunicació) o que el cabal està excessivament regulat. A més a més, el 77% dels trams analitzats presenten residus (en el 17% dels casos s'han localitzat restes d'obres, i en el 9%, pneumàtics). La situació és especialment greu als rius Llobregat, Besòs i a les rieres litorals.
LES MILLORES / En canvi, milloren sensiblement any rere any l'aspecte general de les aigües, que són transparents en el 77% dels trams, i l'olor, amb només el 4% dels punts analitzats amb pudor de claveguera o d'ous podrits. També és òptim, o almenys acceptable, el nivell de temperatura i el pH en la immensa majoria dels trams.
Des d'un punt de vista químic, la llacuna ambiental segueix sent la presència de nitrats. En el 22% dels trams analitzats a la primavera i el 31% a la tardor se'n registren almenys 20 mil·ligrams per litre d'aigua, molt a prop del nivell d'alerta. La situació és particularment greu al Besòs, però també afecta el Llobregat, el Ter i diversos trams de la conca de l'Ebre. Pel que fa a qualitat biològica, finalment, l'estudi destaca que en el 15% dels rius la presència de macroinvertebrats -un indicador de bona qualitat- és pobra o deficient i que en gairebé tots els trams s'observen plantes, aus i peixos exòtics.

Article d'Antonio Madridejos, aparegut a "El Periódico" el 3-6-2014