EL GINGEBRE
Zingiber officinale
Una planta exòtica usada com a medicinal i com espècia a la cuina
CAT: Gingebre, gingebre dolç
ESP: Jengibre, jengibre dulce
ENG: Ginger
FRA: Gingembre
ITA: Zenzero
Família: Zingiberàcies
Descripció:
Planta vivaç
i resistent, que té un vigorós rizoma aromàtic de color beix per fora i groguenc
per dins, que s’expandeix horitzontalment. Les fulles són llargues, de forma lanceolada
i color verd clar. Les tiges, amb aspecte de canyes fines, poden arribar a superar
un metre d’alçada.
Floració: Floreix entre els mesos d’agost i novembre, amb unes petites
flors grogues i violetes que creixen agrupades en una inflorescència cònica que
s’eleva des del rizoma amb un peduncle.
Hàbitat
i ecologia: Originària de l’Índia i
el sud est asiàtic, actualment es conrea en zones tropicals de tot el món. És una
planta que necessita indrets càlids i humits i prefereix sòls argilosos.
Composició,
usos i cultiu: La part que
s’aprofita és el rizoma, que és aromàtic i conté un fragant oli essencial compost
per diversos components com la càmfora, el geranial, o el linalol entre
d’altres. També conté gingerols i shogaols (responsables de la picantor), quantitats
apreciables de minerals com el magnesi, manganès, potassi, zinc i fòsfor, àcids
ascòrbic i oxàlic, aminoàcids i sobre un 50% de midó.
És cultivada per
utilitzar aquest rizoma per a ús culinari, com a espècie i com a medicinal.
S’utilitza també en perfumeria i en l’industria de les begudes. Es
comercialitzen els rizomes, però també altres formes: en pols, oli, confitat i melmelades.
Països com la Xina,
l’Índia, Indonesia, Nepal, Tailàndia, Bangladesh, Nigèria, Jamaica o Austràlia
son grans productors, així com també l’illa de Hawai.
Països com la Xina,
l’Índia, Indonesia, Nepal, Tailàndia, Bangladesh, Nigèria, Jamaica o Austràlia
son grans productors, així com també l’illa de Hawai.
La planta necessita viure a llocs càlids i humits, i prefereix zones amb
una mica d’ombra, on pot créixer més que a ple sol. Es pot reproduir fàcilment per
divisió del rizoma.
Propietats: La part utilitzada,
el rizoma, te un gust fort i picant, lleugerament dolç, i amb moltes propietats
medicinals, entre les que podem citar: antioxidant, analgèsic, antiinflamatori
(eficaç per l’artrosi, dolors reumàtics i lumbàlgia), reductor del colesterol,
afavoridor de la digestió i circulació sanguínia, cardiotònic, regulador de la
tensió arterial, colagog i protector del fetge, expectorant, preventiu de
nàusees i també dels refredats. La medicina xinesa l’usa per tractar malalties
causades o afavorides pel fred.Categoria IUCN: LC poc preocupant.
UNA RECEPTA CONTRA EL DOLOR
Per alleujar el dolor reumàtic o la lumbàlgia es pot preparar
la següent infusió d’aplicació externa: escalfar mig litre d’aigua i quan
arrenqui el bull, retirar del foc i afegir dues cullerades soperes de gingebre
en pols i remoure (millor amb cullera de fusta). A continuació es mulla un drap
o gasa amb el preparat, i s’aplica molt calent sobre la zona adolorida. Repetir
l’operació diverses vegades durant mitja hora, i repetir aquesta seqüència dos
o tres cops al dia.
PREPARAR CERVESSA DE GINGEBRE
Es tallen 30gr. d’arrel
fresca de gingebre, s’aixafen amb la fulla del propi ganivet i es posen en un
bol, juntament amb 500gr. de sucre, 5 litres d’aigua bullent i el suc de dues llimones.
En una tassa petita, es dissol una bosseta de llevat de cervesa sec en aigua tèbia
i es deixa reposar entre tres o quatre minuts, per a que es desenvolupi el
llevat. Afegir després el llevat a la mescla de gingebre, remoure i deixar
reposar 24 hores. Colar i embotellar tapant amb tap de suro, deixant un petit espai
en l’ampolla, ja que el líquid resultant produirà gas. Dependent de la
temperatura ambient (quan més càlida més ràpid serà el procés de fermentació),
als tres o quatre dies tindrem una
deliciosa beguda que es servirà freda i en got alt. 
